L'ICL demostra que només si es defensa es guanya

L'ICL va jugar el segon partit consecutiu amb anotació alta i el va tornar a guanyar. Té prou qualitat com per fer-ho, a la LEB. Però la visita a una Ciutat Esportiva del Barça més vermella i blanca que mai, pels aficionats desplaçats, va demostrar que quan es defensa és quan es guanya. Va passar al tercer quart i en el tram decisiu del darrer, i va ser llavors quan els manresans van assolir una diferència que van administrar prou bé per tornar a ser tercers.

L'inici de partit va ser tan estrany com la situació que es vivia a la Ciutat Esportiva. Cap aficionat blaugrana. Tots estaven mirant la final de la Copa del Rei entre el primer equip i el Madrid. Tots eren de l'ICL. Els membres de Sang Culé no van arribar fins a 2.45 per al final del primer quart, quan el seu equip dominava per 24-18 després d'un inici en el qual els blaugrana van saber treure partit de la seva superioritat física des de dos punts de vista: robant faltes als pivots visitants (dues a Martín i a Sakho) i obrint espais per a l'anotació d'un gran Aleix Font. Així, el període inicial va ser una autèntica muntanya russa.

Es va passar del 14-7 inicial, amb falta d'encert manresà, a tot un seguit de triples de Martín i de Costa, els quals, units a un bàsquet d'Allen, van donar el primer avantatge als forans (14-15). Però van tornar a ser els punts de Font i les faltes personals continuades contra els manresans els que van tornar a donar impuls al Barça. La rotació de Julbe, que demanava als seus que busquessin penetracions continuades, va funcionar i la segona unitat, amb Titic traient una antiesportiva i Nedovic fent dos bàsquets seguits, van portar el resultat fins a un preocupant 31-23 a 54 segons del final. Aleshores, ja amb la batalla de càntics desfermada a la graderia, un bàsquet de Hamilton i un altre de Trias van escurçar diferències (31-27) abans que Diagné tornés a castigar amb una jugada de laboratori. 33-27 al primer descans, amb borratxera de punts i zero defensa per les dues bandes.

A l'inici del segon quart, i després de triples de Muñoz i de Sergi Martínez, la banqueta manresana va intentar collar els col·legiats. Va protestar sobre manera una falta de Jou i el resultat va ser permissivitat en les següents jugades i partit capgirat (36-38). La treva, però, va durar poc i Martín es va carregar amb la tercera falta encara amb 26 minuts de joc al davant.Duels a la pintura

Ara, com a mínim, però, el Barça B ja no anotava tant. Duran es veia obligat a situar Allen de quatre sobre Gerun, i l'ucraïnès el va superar a la primera, però el parcial dels primers 6 minuts era de 9-13. Tot semblava més controlat dins del descontrol de faltes (tretze ja per a l'ICL). Aleshores, el partit es va convertir en un duel entre un gran Sakho, autor de sis punts seguits, i els triples. El Manresa seguia sense saber-los defensar i dos de Sergi Martínez, un talentós ala pivot que tant juga a dins com a fora, i un de Titic situava el 49-48. En el tram final va tornar la bogeria. Bàsquets de Muñoz i Diagné, triple de Gintvanis, tirs lliures de Sergi Martínez, errada del lituà de l'ICL i triple fallat per Figueras. Total: 53-53 i deu minuts de descans, de tant punt i tant timbal.Apareix Martín

Al tercer quart el ritme va disminuir. Ja es va veure en la primera jugada, en què Trias va anar a buscar el contacte amb Diagné. L'ICL no semblava patir tant en tapar els triples barcelonistes, tot i un de Sergi Martínez, intractable, i es cercava més el Trias distribuïdor i un Hamilton participatiu, tot i les errades.

El salt de qualitat va arribar a cinc minuts del descans, quan Nacho Martín, amb les tres faltes de motxilla, va tornar a pista i va començar a castigar els interiors blaugrana, no tant físics com ell. Aleshores va iniciar un recital de ganxos i d'accions a l'estil de Castelló i, amb nou punts consecutius, inclòs un 2+1, va donar sis punts de diferència al seu equip, ampliats després per un reaparegut Allen (65-73). Eren els millors minuts dels bagencs, que tapaven bé darrere i havien d'aprofitar per escapar-se just abans del final del tercer període. Ho va entendre Sakho amb dos tirs lliures (65-75) i un tap descomunal a Diagné. Novament Martín, ja amb 14 punts al caseller, va situar el 66-77, resultat que va salvaguardar l'última defensa. L'ICL només va cometre, o li van indicar, tres faltes en aquest període.

El forat estava fet i va créixer en el primer tram del darrer quart. La defensa d'ajudes arribava alhora a gairebé tot arreu. Gintvainis anotava, Sakho esmaixava i Muñoz, amb una gran penetració, donava el màxim avantatge fins aleshores als manresans (68-83). Era el moment perquè Nacho Martín tornés a la pista i, tot i que va errar dos tirs seguits, apareixia el rebot ofensiu, una de les millors virtuts del bagencs, per allargar atacs i donar més possibilitats ofensives. El Barça B, cansat i amb rotació curta, semblava perdut a 7.10 per al final (70-83).

Però l'ICL va tornar a defensar malament i va permetre als blaugrana aproximar-se en l'electrònic de la mà d'un quintet inicial recuperat per a la causa. El Barça B podia pressionar més, amb una falta comesa, i es va situar amb un amenaçant 85-91 gràcies, novament, a Font. Però dos tirs lliures ben buscats per Martín i un bàsquet de dos punts de Costa van precedir un triple d'Álvaro Muñoz a dos minuts del final (87-98) que va precedir un final tranquil, tot i que el Barça B es va tornar a acostar infructuosament.