Ramon Corominas és «una institució dins de la institució» com el definia Jaume Farguell, que va ser el primer president del Consell Comarcal del Berguedà, creat el març del 1988. Així ho recorda l´homenatjat Ramon Corominas Pavón fill de la Nou de Berguedà, el primer treballador i durant mesos l´únic d´aquest ens. En realitat ja treballava en el que va ser l´ens antecessor d´aquest organisme, el consell de muntanya.
La història d´aquests primers 28 anys del Consell Comarcal del Berguedà està íntimament lligada a la figura de Ramon Corominas. Per això, aquest dilluns, en el seu darrer dia de feina perquè té 65 anys i es jubila, els seus companys, una plantilla de gairebé mig centenar de persones i també polítics li han preparat un comiat sorpresa amb la presència de tres dels quatre presidents que ha tingut el consell fins ara.
Tan l´actual president David Font com els expresidents Sergi Roca i Jaume Farguell i també Francesc Xavier Francàs han lloat la capacitat del qui fou gerent de l´organisme i alhora domador dels comptes de l´ens, per vetllar per la bona salut financera de la institució. Aquest dimarts, 1 de març, serà el primer dia d´una nova vida per a Ramon Corominas, el Ramon del Consell.
L'home que vol passar desapercebut
Rigorós, responsable i auster. Ramon Corominas és un home a qui agrada passar desapercebut. I les coses clares: els papers ben endreçats i amb tot la informació necessària per fer rutllar el Consell Comarcal. A partir d´aquest dimarts tindrà temps per fer totes aquelles coses per a les quals fins ara no n´havia tingut com ara anar a buscar bolets quan toca i dedicar-se a l´hort. Abans però, tindrà més hores per exercir d´avi i també per cuinar, una de les seves aficions.
Nascut a a Sallent per casualitat, na néixer a casa dels seus avis però la seva família i ell mateix són de la Nou on va viure fins passats els 20 anys. Té estudis de Ciències Exactes que va haver d´abandonar per qüestions personals. Es va haver de posar a treballar i va fer-ho a Barcelona a Macosa com a controlador de secció. La firma es dedicava a fer vagons de tren o escales mecàniques.
La crisi provocada per la guerra Iran i Iraq va fer que l´empresa hagués de reduir personal i ell va ser un dels afectats. Aleshores va tornar a Berga on va fer voluntariat a la Creu Roja i on va conèixer Francesc Xavier Francàs que acabaria sent el president del Consell de Muntanya del Berguedà.
Va ser ell qui el va proposar per entrar a treballar a l´aleshores flamant Consel Comarcal del Berguedà que va tenir el seu primer emplaçament a un local al carrer Pere III. Recorda que era sol. No va ser fins el 1995 que es va estrenar el local de la plaça d´Europa.
Al principi sobrava espai a tot arreu. Ara, ja fa anys que no s´hi cap. Està satisfet de la feina feta i diu que l´ha guiat «l´esperit d´ajudar amb tot el que es pugui al ciutadà. El que et dol és no poder donar resposta» a vegades per unes lleis que esdevenen cotilles feixugues.
