La berguedana que desxifra la mort

Treballa amb la mort. Amb cossos inerts per descobrir què va truncar la vida de cada una de les persones que de manera sobtada van morir i han acabat al dipòsit de cadàvers de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Ella hi posa les mans expertes i els ulls observadors per escodrinyar fins al darrer òrgan i així determinar què va posar fi a la vida d´aquells noms que apareixen als informes policials. Sílvia Rotllant, veïna de Berga que té 32 anys, té els dits analítics, la mirada escrutadora i, sobretot, la ment bregada dels milers d´autòpsies que ha hagut d´afrontar durant la darrera dècada.

«Sóc tècnica d´autòpsies a l´Institut de Medicina Legal de Catalunya. El forense és qui omple tota la fitxa, però a mi m´agrada ser tècnica perquè m´apassiona palpar tota l´anatomia i veure per mi mateixa què ha provocat la mort d´aquella persona. El forense mira i orienta, però jo sóc la que obre el cos i avisa de tot el que hi veu», emfatitza. Tarda entre seixanta i noranta minuts a practicar l´autòpsia de cada cadàver. I això si el cas no és complicat, com el d´algun homicidi, ja que llavors pot estar hores i hores per esbrinar com es va produir la mort.

Ha hagut de tractar casos complexos que han requerit dosis de paciència, molta observació i delicadesa per resseguir cada racó de l´interior del cadàver. «Fa anys, em va tocar un cas molt difícil d´un homicidi en què vam estar treballant una setmana, perquè feia molt temps que l´havien enterrat i era complicat fer una anàlisi dels fets. Havíem perdut molta de la informació que ens dóna el cos quan la mort és recent. L´havien apallissat per totes bandes i tenia ferides d´arma blanca. Va ser complex mirar tots els ossos que li havien trencat i determinar si la mort va ser conseqüència de la pallissa o de l´apunyalament. De vegades costa de creure com a les nostres ciutats es produeixen crims semblants als de les pel·lícules».

Al dipòsit de cadàvers és on comença la feina de Sílvia Rotllant. A sobre de cada nevera hi ha una pantalla que indica el nom dels cossos, els números dels expedients i si són infecciosos. És impossible perdre els cadàvers, perquè porten un braçalet que emet un senyal d´infraroig que indica a cada ordinador de la planta a quina sala són. Rotllant, que viu a Berga però és del municipi de Saldes, porta la llitera amb el cadàver a una de les quatre sales d´autòpsies. Prèviament ha preparat tot els estris que serviran per tallar meticulosament i sense dificultats els teixits humans.

En l´àmbit professional, els casos d´homicidi són els que li desperten més la curiositat, perquè l´autòpsia s´ha de practicar amb un plantejament diferent de la resta. A través de l´anàlisi ha de saber exactament com ho van fer per posar fi a la vida de la persona que ha hagut d´obrir. A través de l´autòpsia aconsegueix dilucidar la reconstrucció d´uns fets de vegades complexos, i aquest afany per saber com es va produir un homicidi o un assassinat és uns dels trets que més li interessen de la seva feina. És clar que treballar amb la mort té les seves conseqüències, i hi ha casos durs que afecten de manera personal. «Aquesta feina et fa pensar en la vida, a valorar-la més. No tothom està preparat per practicar autòpsies. Impacten molt els casos en què hi ha nens implicats o els accidents múltiples, com l´atropellament de tren de Castelldefels. Està clar que quan surto de la feina canvio de xip i m´esbargeixo amb els amics i els meus familiars. Però és cert que hi ha dies que necessito veure amb més intensitat la meva família», reconeix.

Assassinats, suïcidis, accidents... Obrir cada cos suposa respondre moltes preguntes; quina trajectòria va recórrer la bala, quin cop va resultar fatal, quins òrgans estan afectats. Mil interrogants que s´han de resoldre per contestar la qüestió més bàsica de totes: causa de la mort? Les autòpsies es practiquen a la planta -1 de l´edifici gris que hi ha enmig dels complexos cúbics i imponents que conformen la Ciutat de la Justícia. No és difícil veure endinsar-se un cotxe llarg a l´accés del carrer, d´on treuen una llitera amb un cadàver que no s´arriba a veure perquè està totalment cobert per un plàstic de color blanc. I així, sense destapar, és introduït a les neveres del dipòsit, que es mantenen a una temperatura d´entre 3 i 4 graus centígrads.

Les instal·lacions de l´Institut Nacional de Medicina Legal tenen quatre sales dobles, una de bioseguretat per als casos en què hi hagi risc d´infecció i un laboratori per analitzar fluids, entre altres sales. Els colors blanc i gris metàl·lic dels utensilis són presents a cada racó, i donen certa fredor al complex.

La feina l´apassiona tant que diàriament fa el recorregut de Berga a Barcelona per anar al seu lloc de treball. «M´encanta la biologia del cos humà. És com un rellotge amb moltes peces que es coordinen perquè funcioni, i aquí tinc l´oportunitat de veure-ho i tocar-ho. Puc experimentar i investigar. Quan arriba un cas de mort sobtada, em pregunto: «no tenia res? Anem a indagar-ho».