La Patum és una festa viva i que es manté des de temps immemorials gràcies a la implicació de persones anònimes que aporten el seu granet de sorra perquè la celebració no perdi la seva essència. Els actes del Corpus berguedà, però, són canviants i han evolucionat amb el temps. Per no perdre la història i la tradició oral que forma part de la celebració, l'Ajuntament de Berga ha iniciat, des de fa tres anys, la recuperació de moments clau i anècdotes de la Patum a través de vivències dels que n'han estat protagonistes en les darreres dècades.

Ahir, en el marc dels actes de celebració del tretzè aniversari de la proclamació de la Patum com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco, la ciutat va retre homenatge a dues persones que han tingut un paper destacat a la festa: Josep Freixa i Isabel Cardona. Més enllà d'agrair als berguedans la seva implicació amb la Patum, l'objectiu d'aquesta iniciativa és conservar les vivències de testimonis que l'han viscut des de prop. Després que en els darrers anys s'hagin ja recuperat testimonis clau per al desenvolupament de la festa, aquest 2018 ha estat el torn, d'una banda, d'Isabel Cardona que va formar part del grup de dones que va realitzar un salt de Maces exclusivament femení en secret l'any 1960 i de Josep Freixa Nyaco, que va ser vestidor de la comparsa dels plens durant una cinquantena d'anys fins que es va retirar el 2011. Dos testimonis que s'han recollit en uns vídeos, editats per ProduccionsMC.

Aquest material es va presentar ahir en públic a la sala Casino de Berga, amb la presència dels homenatjats i també de familiars i berguedans que van assistir a l'acte. Isabel Cardona recordava que li van proposar fer un salt de maces exclusiu de dones de manera secreta. «Fins que no vam acabar, ningú sabia que érem dones», relatava. «Ens vam vestir al costat de la llibreria Huch d'amagat però és cert que algunes persones havien detectat alguna cosa estranya, com per exemple que les mans no semblaven d'home perquè no portàvem guants», explica. «Jo vaig estar molt contenta de fer aquest salt perquè sempre he estat molt patumaire», afegia.

Per la seva banda, Josep Freixa recordava que va entrar a la comparsa el 1961 com a aprenent, quan només hi havia sis vestidors a la comparsa, i quan únicament saltaven 12 plens al primer salt i 18 al segon. Freixa explica que la xifra de plens va augmentar de manera progressiva però amb rapidesa, fins que es va decidir limitar-los al centenar. Una de les anècdotes que recorda és que a finals dels 50 van comprar els fuets a una pirotècnia diferent a l'habitual. «L'any sobre vam tornar a l'antiga perquè quan petaven sortien espurnes de tots colors».