Una nova imatge viva, alegre, dinàmica, integradora i plena de valors educatius per a la nova etapa de l'escola. Aquest el propòsit pel qual l'escola Sant Joan de Berga, que des de l'estiu passat viu immersa en un procés de renovació, ha apostat per decorar els murs grans de l'edifici amb murals gegants. Els murals, que tot just s'han acabat de pintar, han causat gran impacte entre la comunitat escolar.
El director de l'escola, Ramon Gassó, ha argumentat que «des del curs passat vam entrar en una dinàmica de revisar a fons les coses, mantenint i potenciant les que ja anaven bé i canviant les que crèiem que es podien millorar. Dins de l'AMPA va sorgir la iniciativa de fer projectes junts, entre els quals el de fer jornades d'actuacions a l'escola per visualitzar que el que ens importa és l'educació dels nens». A partir d'aquesta jornada d'actuacions, l'escola va proposar a un exalumne que s'ha convertit en un pintor de murals de renom, Nil Safont, de fer una gran creació. El pintor, que és enmig d'un calendari de treball en projectes internacionals, es va mostrar molt il·lusionat, fins al punt que va contraproposar de fer-ne dos. En veure les parets va plantejar dos grans dibuixos per al mur de la pista i el de la façana i, amb l'ajuda del també pintor Jofre Oliveres, es va posar mans a l'obra per canviar la fisonomia exterior de la que havia estat la seva escola.
En el mural de la façana es representa un podi en el qual les tres posicions les ocupen tres alumnes que arriben a una mateixa alçada. Aquesta imatge amaga tota una declaració de principis per a l'educació, segons explica Gassó: «aquí cadascú entra amb el bagatge i les capacitats que té i el que hem de fer és treballar al màxim aquestes capacitats per arribar tots a l'èxit, sent independent del fet que algú ho tingui millor o pitjor perquè tots han d'arribar al mateix lloc, tots ens considerem iguals vinguem d'on vinguem». Nil Safont va agafar de referència el podi que ell mateix havia fet servir quan era alumne. El segon mural representa una nena asseguda a terra i envoltada de diversos elements que són com ofertes a l'acció. Els elements fan referència a la lectura i al joc, entre altres.
El fet que l'escola tingui les parets exteriors pintades dona un altre aire al centre. Així, el director argumenta que la renovació d'aquestes façanes simbolitza que «els espais els hem de fer nostres, són espais vius, tal com es veu en altres llocs de l'escola com ara el vestíbul i el porxo, on hem fet una ambientació sobre el Dia de la Dona. El fet que l'art sigui present i que les parets siguin vives i canviants lliga amb el dinamisme del centre. És, d'alguna manera, utilitzar un espai viu per expressar tot allò que vivim els que hi treballem i hi som cada dia, i això és l'aprenentatge, no que t'ensenyin unes coses sinó una dinàmica que tu vas fent, un camí que cada alumne fa amb l'ajuda i l'acompanyament dels professors a partir de les capacitats de cadascú».
«És emocionant pintar aquí»
El resultat és un canvi total en la perspectiva de l'edifici i l'espai que tanquen les parets. Allà on hi havia un mur mut i infranquejable, ara hi ha una perspectiva amb missatge; un espai per reflexionar i un entorn viu i acolorit. Gassó ha afirmat que els nens «al·lucinen» i les famílies noves que arriben al centre per informar-se per les noves matriculacions queden molt sorpreses.
Nil Safont ha viscut unes jornades intenses. Ell i Jofre Oliveres van començar a pintar una mica incòmodes amb la cridòria dels nens al pati, però amb el pas dels dies s'hi han anat acostumant i a trobar-se molt a gust amb la canalla. Pintar les parets de la pròpia escola ha estat especial: «El fet d'haver vingut aquí ha contribuït que la pintura anés cap a un costat o un altre, i a pintar també amb un punt de sentiment cap a l'espai. Crec que en el resultat es nota; hi ha un lligam emocional molt fort amb l'indret i quan pintava em venien records de quan era petit, ha estat una experiència bastant curiosa».
A final d'aquest mes de març Nil Safont viatja als Estats Units per pintar murals a Los Angeles i a Nova York. En pocs dies passarà de pintar els espais íntims de la seva infantesa a fer-ho en parets noves d'un entorn nou. Safont diu que viurà una mena de jet lag emocional «és un canvi molt fort, dels meus inicis fins on he pogut arribar...».
Safont també ha emfatitzat el fet que amb el pas dels dies i la resolució dels murals «ara tots els nens volen ser pintors, i això ens ha agradat perquè tenen referències diferents dels personatges dels llibres de tota la vida, està bé que valorin models diferents».
