Ignasi López va ser el primer cap dels Mossos d'Esquadra al Berguedà. Venia procedent de Tarragona i va tenir una estada fugaç, d'uns vuit mesos, ja que després va anar a Blanes, on va obrir una nova comissaria. Ara està en segona activitat a Girona.

Com recorda l'arribada dels Mossos al Berguedà?

Va ser curiós perquè no hi anàvem com a cos de substitució, però com que hi anàvem sense cap complex, i gràcies a les persones que em vaig trobar, i malgrat no tenir competències, va ser com si aquestes fossin plenes.

Què ho va fer tan fàcil?

Vam tenir uns facilitadors que van fer que fos així. Hi va haver el Carles Cortina, els mateixos agents, molts dels quals eren de la comarca, i l'aleshores jutge de Berga, Ramon Mariñosa. Quan vam arribar li vaig trucar per presentar-me i l'endemà em va citar a dinar a Cal Guarro. Allà, hi era ell, però també havia citat el tinent de la Guàrdia Civil, un home bastant jove. I el jutge ens va dir que a ell no li expliquéssim res de competències, que teníem l'obligació de coordinar-nos perquè havíem de donar un bon servei a la ciutadania. I la veritat és que tant el tinent com jo vam entendre el que ens posava sobre la taula i des d'aquell moment vam tenir feedback, ens transmetíem totes les novetats en un sentit i en un altre i tot va ser una bassa d'oli.

Sí que va ser fàcil, doncs.

Com a anècdota, el tinent va marxar uns dies de vacances i de cop i volta se'ns va tallar l'aixeta. Nosaltres seguíem informant però a nosaltres no ens entrava informació. Evidentment jo no vaig dir res al jutge i vaig esperar que el tinent tornés per explicar-li què havia passat, i ell va fer una cosa que em va sobtar molt: va cridar tots els comandaments i davant meu els va fer una esbroncada brutal. I si fins aleshores tot havia anat bé, des d'aquell moment encara hi va anar més.

Però vostès no tenien competències. Com treballaven?

No vam tenir cap problema. Nosaltres fèiem les nostres detencions, picàvem les nostres diligències, portàvem detinguts als jutjats... i sempre teníem feedback perquè se sabés què fèiem.

Com els van rebre la gent?

Una mica a l'expectativa perquè no coneixien el cos, però crec que el fet que molts dels agents fossin de la mateixa comarca o del Bages facilitava molt les coses.

La gent s'estranyava de veure una policia que parlés català?

No, perquè a molts dels mossos la gent els coneixia pel nom, eren els veïns del poble.

En els seus 8 mesos a Berga, recorda algun moment complicat?

Vaig tenir la sort que va ser una etapa molt dolça. Tot i això, sí que hi va haver un moment que va generar molta alarma perquè es van produir una sèrie de robatoris en masies. No era el que s'emportava, perquè bàsicament agafava menjar i hi dormia, però no objectes de valor. Arran d'això vam muntar un dispositiu amb la Guàrdia Civil i vam localitzar aquest individu, que tenia un problema molt greu amb l'alcohol. Evidentment a les cases també bevia el que hi trobava. Va ser la primera detenció mediàtica a la comarca, i el que més em va impactar va ser el que va fer el jutge, que sabia que la presó no era la solució i va lluitar perquè l'ingressessin en un centre de desintoxicació. Va ser un jutge brillant i és una llàstima que el Berguedà el perdés com a jutge, ja que ara em consta que és a menors número 4 de Barcelona.

Va ser fàcil desplegar-se al Berguedà?

Tots els companys van fer que fos molt fàcil. Per a mi va ser un avantatge que molts agents fossin de la comarca, a més de la figura del jutge i el Carles Cortina. No va ser un èxit meu, sinó de tots ells, i amb totes aquestes condicions difícilment podia haver sortit malament.