L’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) i l’Agència de Desenvolupament, en coordinació amb el Consell Comarcal, sumen forces per treballar en la reactivació econòmica del Berguedà. Per aquest motiu, s’ha creat l’Acord per a la reactivació econòmica del Berguedà 2021-2025. Aquest pacte inclou propostes dels partits polítics, agents econòmics i socials de la comarca que han volgut sumar-s’hi amb la intenció d’impulsar l’economia del Berguedà. La proposta, nascuda inicialment del grup que presideix Josep Maria Serarols, l’ACEB, busca trobar el finançament necessari perquè aquestes idees puguin executar-se i no es quedin al calaix.

En quin moment es van plantejar que calia treballar per la reactivació econòmica de la comarca?

L’ACEB va començar a treballar en això abans de la pandèmia, concretament el 2019. Llavors ja teníem una preocupació important, ja que érem els cuers en molts indicadors econòmics del país. Necessitàvem una sacsejada, si no, estàvem condemnats com a territori.

Quina implicació han de tenir els diferents agents econòmics i polítics perquè el pacte funcioni?

Ens calen recursos econòmics i humans per poder tirar endavant aquest acord. Primer cal que algú prengui el lideratge i funcioni com a figura que lligui totes les accions que es vagin fent. La implicació ha de ser aquesta, dotar de pressupostos la proposta i fer-la complir.

Insisteixen en el fet que cal cogovernança. Per què?

Un cop es van prioritzar les línies d’actuació del pla, vam considerar que havia d’haver-hi un model de seguiment i una cogovernança. La conclusió que hem tret de tot el que hem anat fent és que, fins ara, hi ha hagut una mala execució d’altres propostes o polítiques de reactivació i per això no van progressar. Per evitar-ho, proposem que hi hagi un paper compartit entre el sector públic i el privat. Per aquest motiu ens vam fusionar amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà per treballar en el projecte.

Quin paper tindrà l’ACEB durant la posada en marxa d’aquest pacte?

L’ACEB ja ha fet tot el que havia de fer. Nosaltres no volem protagonisme. Hem volgut treballar en això perquè, si no es feia ara un pla com aquest, el tren trigaria dècades a tornar a passar. És cert que, com a associació, nosaltres volem formar part de l’òrgan de cogovernança que s’origini durant el seguiment del compliment d’aquest pla i serem exigents. Tot i això, encara hem de trobar una fórmula de fer un seguiment dels resultats.

Com va afectar la pandèmia als empresaris de la comarca?

Un cop va arribar la crisi provocada pel coronavirus, ens van aparèixer molts competidors nous. Tots els territoris van tenir dificultats i van buscar la manera de reinventar-se per superar els efectes de la pandèmia a l’economia. La situació era de competència màxima. Hem guanyat millors competidors i s’estan fent grans plans de reactivació que, abans de la pandèmia, no eren tan prioritaris. Per això considerem que aquesta és l'última oportunitat perquè el Berguedà s’incorpori a la corona econòmica del Bages i l’Osona. Ens hi volem integrar i aquesta pedagogia també l’hem de fer en l’administració local.

En quina situació econòmica es troba el Berguedà?

Els berguedans ens hem condemnat a ser una terra de pas, i no a ser una terra d’activitat econòmica, que és el que hauria de ser. Tenim els mateixos condicionants que les comarques que ens envolten. Els empresaris tenen clara la situació. Tot i això, sembla que no tothom n’és prou conscient.

Quina és la seva estratègia per aconseguir la reactivació de la comarca?

Entre altres aspectes, és important centrar-nos en la indústria. Volem apostar per la reindustrialització amb el polígon d’Olvan com a punt estratègic. Aquest polígon se situa en un punt molt cèntric. Si el potenciem, pot ser l’eix que enganxi el Berguedà a la zona econòmica del Bages nord i l’Osona oest.

Quines necessitats té la indústria del Berguedà?

Actualment en tenim poca i l’hem d’estabilitzar. El Berguedà té un problema de deslocalització. El nostre objectiu és que les empreses instal·lades al Berguedà no hagin de marxar per continuar fent la seva activitat.

Què proposen per evitar aquesta marxa de les empreses?

És necessari oferir sòl industrial. Moltes estan ubicades a antigues colònies tèxtils i allà tenen moltíssimes dificultats per desenvolupar la seva tasca amb normalitat per les necessitats que tenen avui en dia, ja que són infraestructures del segle XIX. Necessiten espai per créixer i així no es veuran obligades a marxar.

Quins atractius aporta el Berguedà a les empreses?

Pensem que tenim un valor diferencial important. Tenim un alt Berguedà paisatgístic que es complementa amb l’activitat del baix Berguedà. Un complementa l’altre, i per això no hi veiem sentit al fet que no estigui enganxat a la Catalunya econòmica. D’altra banda, ara s’han establert nous hàbits de treballs i hi ha noves demandes a l’hora de treballar. Es valora molt més la qualitat de vida, i aquí som a primera línia en aquest sentit.

Al pla incideixen sobre la importància de millorar comunicacions com carreteres, transport públic i connexió a Internet. Quin són els principals punts per treballar?

No es poden parlar de polítiques de reactivació si no es facilita a la població l’accés a uns serveis públics. Caldria un bon transport públic que permeti la mobilitat normal de la població. Això facilitaria que moltes empreses, per a les quals la distància no és un problema, poguessin instal·lar-se a la comarca.

L’acord també destaca la necessitat de potenciar la figura dels emprenedors al Berguedà. Quin és el seu paper a la comarca actualment?

Les polítiques que s’han fet fins ara han fomentat l’autoocupació. Això es diferencia de l’emprenedoria, ja que no són projectes que tinguin escalabilitat. Quan interpel·lem l’administració, li demanem que faciliti els tràmits per a la creació d’empreses o les llicències d’activitat als emprenedors. Els resultats de les polítiques que s’han aplicat fins ara en aquest sentit han acabat sent, en la majoria dels casos, projectes d’autoocupació.