Després de la renúncia de dimarts passat, Venturós ha posat fi a una etapa de més de 6 anys a l’alcaldia de Berga. Enmig hi va haver unes eleccions en les quals els ciutadans de Berga van premiar la seva gestió durant els primers quatre anys, ja que la CUP va obtenir dos regidors més el 2019 i es va quedar a només un de la majoria.

Però tot i superar amb solvència l’examen de les urnes, Venturós no ha tingut un camí fàcil al capdavant del consistori. Especialment, el seu mandat i mig ha estat marcat per un episodi que va provocar que la seva figura es donés a conèixer arreu de Catalunya i, fins i tot també, a bona part de l’Estat espanyol.

Es tracta de la condemna a inhabilitació de sis mesos per no voler despenjar l’estelada de l’ajuntament durant dues cites electorals. Concretament, d’això en fa ja més de tres anys. Però encara més cèlebre va ser la forma d’afrontar la inhabilitació: exercint igualment les funcions polítiques del seu càrrec però relegant la firma dels documents a l’alcalde accidental jurídic.

Una via explorada a Palau

Fins i tot, la seva fórmula –batejada com a Via Venturós– va ressonar fa menys d’un any al Parlament i a la Generalitat per la inhabilitació de Quim Torra per desobediència, en aquest cas per no despenjar llaços grocs i una pancarta a favor dels presos independentistes del balcó del Palau de la Generalitat durant la campanya electoral dels comicis estatals de l’abril del 2019.

El primer ple municipal que Venturós ja no va presidir va ser el de l’octubre del 2018. Però cap partit –inclosos els cupaires– van presentar un nou candidat per rellevar-la. En aquest supòsit, segons marca la llei, és proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que va obtenir més vots. En aquell cas, el número 2 de la llista de la CUP era Francesc Ribera.

Cadira buida

Però aquesta persona i tots els regidors de la CUP van renunciar un rere l’altre a assumir el càrrec, de manera que l’alcaldia va quedar vacant. Fins al final de la legislatura, el maig del 2019, Oriol Camps –número 4 de la llista– va ser l’alcalde accidental. A més, una altra circumstància particular va ser que la cadira de l’alcaldessa de la sala de plens va quedar buida de manera simbòlica en totes les sessions.

Manifestació de l’11-S

Una altra circumstància destacada durant el mandat de Venturós va ser la manifestació de l’Onze de Setembre que va acollir la ciutat el 2016, juntament amb altres poblacions catalanes, ja que es va tractar d’una mobilització descentralitzada. La mobilització va aplegar al voltant d’unes 60.000 persones al Passeig de la Pau. De fet, Berga va ser el municipi més petit del país que va organitzar aquell esdeveniment.

Reducció del deute

Una de les polítiques de la qual ha fet més gala la CUP des de l’any 2015 ha estat la reducció del deute. Des de l’any 2015, la formació assegura que ha reduït el deute a menys de la meitat.

Segons fonts del consistori, a principis d’aquest 2021 el deute era d’uns 8 milions, mentre que en l’inici del primer mandat s’aproximava als 20 milions.

De fet, a hores d’ara el consistori treballa per sortir del pla d’ajust de l’any 2012 que fixa el Ministeri d’Hisenda, i que suposa, entre altres coses, que el consistori no pugui contractar més personal i que hagi d’apujar els impostos per tal de reduir despeses i augmentar ingressos.

Sortejos de Patum

Durant aquests últims anys, l’equip de govern de la CUP també ha sortejat salts de plens i places per veure la Patum des del balcó de l’ajuntament. El consistori va engegar un procés participatiu l’any 2018, i en l’última edició celebrada el 2019 es van sortejar 48 salts de plens i 118 places del balcó de l’ajuntament. En total, s’hi van inscriure 73 patumaires per fer de ple, i 271 per presenciar la festa des del balcó consistorial.

Estació d’autobusos

En canvi, durant el mandat de Venturós s’ha mantingut enquistat el projecte per fer una estació d’autobusos. Com a mínim, encara es desconeix quan es començarà a construir, tot i que el Departament de Territori i Sostenibilitat va posar a licitació la redacció de l’actualització del projecte constructiu.

Com que es preveu que el termini per enllestir l’actualització del projecte és d’un any, el document no estarà disponible fins a finals d’aquest 2021. La instal·lació s’ubicarà a la part sud de la Rasa dels Molins, en un solar de 2.250 metres quadrats que delimita al nord pel carrer Pere III.

Les crisis de la residència

La residència Sant Bernabé ha patit durant l’últim any dues crisis: d’una banda, la sanitària, pel brot de coronavirus que va causar la defunció de vuit usuaris; i de l’altra, des del vessant administratiu, un cop va quedar deslligada de l’hospital amb el traspàs d’aquest a la Generalitat l’estiu passat.

Tot i la inseguretat jurídica i la posició negativa dels partits de l’oposició del consistori i del mateix Consell Comarcal, mitjançant els seus representants al patronat, el govern de Berga –encara encapçalat per Venturós– va tirar endavant un acord temporal amb l’empresa Sumar perquè es fes càrrec del centre a través d’un «conveni interadministratiu» que no suposava que el consistori es convertís en accionista de l’empresa. Aquest acord, prorrogat, encara persisteix, i ara serà Ivan Sànchez qui haurà de trobar la solució a aquest problema enquistat.

Dimissió dels patrons

A més, Venturós va haver de conviure amb tres dimissions de patrons –com a mínim dues van ser per malestar amb la gestió. El regidor de Junts per Berga, Marc Marginet, i la patrona en qualitat de ciutadana, Núria Arnau, que van abandonar l’òrgan al principi de gener, van acusar Venturós d’ocultar informes i auditories a la resta de patrons.