«El Berguedà pot perdre la meitat dels comerços en deu anys»

Els propietaris de comerços a Berga tenen una mitjana d’entre 50 i 55 anys segons una enquesta de la UBIC. El 47,7% dels preguntats diuen que no tenen successors pel seu negoci i solament un 30,9% en tenen. La resta, diuen que buscaran la forma de fer un traspàs. El comerç berguedà busca un relleu generacional per no haver de tancar negocis un cop arribi l’hora de jubilar-se dels seus amos. Xavier Orcajo, com a representant del sector, apunta que la clau per evitar tancaments és la digitalització.

Fa un mes han fundat formalment la Federació de Comerç del Berguedà i vostè n’és el president. Quins objectius tenen a curt termini?

Ens cal afrontar la digitalització del comerç, però ho hem de fer tenint en compte l’envelliment i el despoblament al qual s’enfronta la comarca. El Berguedà perd habitants i els seus comerciants es fan cada cop més grans. Per aquest motiu, hem de treballar per regenerar el sector.

Per què han cregut convenient unir-se amb actors de tota la comarca?

Perquè s’ha de tenir en compte que al Berguedà hi ha 31 municipis i que més de la meitat tenen menys de 300 habitants. Vam pensar que havíem d’actuar des d’un punt de vista global i transformar el Berguedà en un centre comercial únic. El comerç és el sector econòmic que més està patint la crisi de la pandèmia i ens calia treballar junts en perspectiva de territori.

Què han detectat?

Ens hem adonat que, necessitats que es preveien a 3 o 4 anys vista, s’han avançat per culpa de la pandèmia. Per això hem d’evitar la pèrdua de poder econòmic del sector.

Quina és la salut dels comerços berguedans un any i mig després de l’inici de la pandèmia?

Hi ha sectors que han patit més la pandèmia i d’altres que no tant. Els productes no essencials ho estan patint molt més econòmicament, ja que són productes que es consumeixen d’una manera menys habitual. Per això, necessitem que la gent tingui ganes de gastar més en aquest tipus d’establiments. Per una altra banda, el sector alimentari va patir sanitàriament, sobretot al principi, però s’han pogut mantenir econòmicament. Van haver de seguir oberts en tot moment, però no comptaven amb recursos que ara són essencials com les mascaretes.

I al Berguedà?

Als petits municipis es nota molt que hi ha sectors que econòmicament s’han vist molt perjudicats. Aquests pobles són capaços de mantenir establiments comercials com la restauració o petites botigues agroalimentàries. Tot i això, els productes no essencials s’estan perdent. Aquí es nota molt també la situació d’envelliment dels seus propietaris i la manca el relleu generacional.

Per falta gent jove que vulgui fer-se càrrec dels comerços?

Molts joves que marxen a estudiar fora del Berguedà no tornen. Emprenen fora dels seus territoris d’origen perquè és on tenen més oportunitats.

Quina és la seva perspectiva de futur sobre el sector?

Ara com ara, podem dir que amb una vista a cinc anys el Berguedà pot perdre el 30% del comerç i a deu el 50%. Si no afrontem el relleu generacional que es basa en la digitalització amb persones que vulguin modernitzar el sector, estem en perill.

Quin paper tenen les administracions per fer créixer el sector?

És imprescindible que avancem amb la seva ajuda. Nosaltres sols no podrem sortir-nos. Per això és important que entenguin la situació que estem vivint. Necessitem que les administracions de la comarca ofereixin als joves berguedans polítiques econòmiques i d’emprenedoria que ens permetin digitalitzar-nos i fer aquest relleu generacional.

Si això passa, quina repercussió tindrà al comerç?

Hi haurà una demanda més gran i ens beneficiarà. Mentrestant, hem de preparar-nos per quan arribi el moment, ja que haurem de ser capaços d’absorbir l’increment de demanda. Volem apropar a tothom l’oferta comercial de la comarca i hem de centrar-nos, sobretot, a mostrar el producte no essencial que s’ofereix al Berguedà, que és de molta qualitat. En aquest sentit, cal potenciar la tradició tèxtil de la comarca. No la podem perdre.

Creuen que ara el camí que els queda endavant és ja en positiu?

Les botigues estan obertes i hi ha la sensació que ja ha acabat tot. Hem de tenir en compte que una part enorme dels comerços de la comarca van haver d’endeutar-se amb préstecs ICO durant els mesos amb més restriccions de la pandèmia per afrontar les despeses que deixava el tancament de negocis i la caiguda del consum. Aquests préstecs es comencen a pagar l’any vinent, quan també s’acabaran les ajudes dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que encara cobren molts treballadors. Hem de veure com aquests dos factors influeixen en el consum i com es tiraran endavant els negocis.

Fa dos mesos van renovar el conveni amb l’Ajuntament per impulsar accions de promoció del comerç de la ciutat amb l’Ajuntament. L’aportació del consistori es redueix de 20.000 a 18.000. Com valoren la situació?

Estem en una situació complicada i pensem que, si l’Ajuntament ha de reformular-ho tot per canviar el rumb de la legislatura totalment, s’ha de fer. Han de ser capaços de canviar les seves idees d’abans de la pandèmia i adaptar-les a la nova situació. Això s’ha de fer a l’Ajuntament de Berga i al Consell Comarcal. Es parla molt dels diners, però nosaltres hi renunciaríem si tots els temes que hem transmès al consistori que cal afrontar, es posessin en marxa.

Un dels temes que han posat sobre la taula de les administracions i que denuncien a les xarxes socials l’abandonament de brossa al centre del municipi. Com els afecta?

Els sectors que més estan patint necessiten viure de la gent que passa pel carrer. Si la ciutat ofereix una estructura còmoda i amable per sortir a passejar, més gent hi passejarà. Hem d’incentivar la compra i és inevitable que tingui relació amb la neteja de l’entorn. És lamentable que s’hagi de fer pressió a les xarxes socials.

Han vist canvis?

Sí. Hem vist una reunió entre l’alcalde de Berga i el president del Consell Comarcal per afrontar aquest tema. També s’ha posat en marxa la deixalleria mòbil i s’han posat càmeres de vigilància que han permès sancionar les primeres persones per abocament. Això és un primer pas, però anem molt endarrerits encara.