Carles Seuba (Avià, 1981) és guionista de la productora Fina Films, amb la qual ha tirat endavant la peça audiovisual.

Com va sorgir la idea de fer aquest documental?

Aquesta és la primera temporada d’un projecte de sèries documentals (cada una de temàtica diferent) que es diu Fina Films de tu a tu. Aquest projecte està penjat a la plataforma de mecenatge continu l’Aixeta. Fina Films de tu a tu va néixer durant el confinament dels dos mesos llargs. En aquell moment, dels tres projectes que tenia Fina Films, la meva productora, un va caure i els altres dos es van endarrerir força. Però no em pensava quedar quiet, i com que ja havia fet un cop d’ull a l’Aixeta i em va semblar interessant, vaig pujar-hi el projecte.

Per què es vas decantar per la temàtica del suïcidi?

El tema del suïcidi el van escollir els mateixos mecenes d’entre 5 opcions que se’ls va donar. Sí que és veritat que l’he deixat créixer per diversos motius. D’una banda, tenir de fil conductor Ivette Nadal, cantautora, poeta i sensibilitzada amb el tema de la malaltia mental, és un luxe i aporta un to que sense ella m’hauria estat molt difícil de trobar. Un altre motiu és la meva curiositat de sempre al voltant de la complexitat de la ment humana. També, que jo passés als 24 anys el que es coneix com una depressió major, suposo que també hi té a veure. I molt important, s’ha de poder parlar-ne, fem tard per a moltíssima gent. Per tant, fem-ho ara.

Sovint la qüestió del suïcidi és un tabú, com pot ajudar un treball com aquest que deixi de ser-ho?

El simple fet de parlar d’un tema que encara es mira de reüll sempre és bo, però sense detalls morbosos que no calen i eliminant aquest punt gairebé esotèric que se li vol donar a vegades. Com vaig dir en la presentació dels fragments d’aquesta primera temporada que vam fer a Avià, hi haurà un llargmetratge documental sobre el tema que tindrem enllestit el maig o juny. I en aquest sentit soc ambiciós, se li vol donar una projecció internacional a través de tots els certàmens que puguem anar i espero que alguna plataforma gran s’hi interessi.

Fa una setmana el vas presentar davant els veïns i veïnes d’Avià. Si ja de per si és un tema complex, en un poble tan petit en el qual tothom es coneix encara ho és més?

Crec que actualment té poc a veure amb la grandària de la població. Sí que és veritat que fa un temps podia ser així. Segurament hi havia por i vergonya del que diran els veïns. Però, en la presentació, precisament, hi va haver molta participació per part dels assistents, alguns explicant fins i tot la seva relació amb aquesta temàtica, i altres fent preguntes.

Es destaca que en el documental apareixen els diferents vessants del suïcidi. A què es refereix?

És una visió força polièdrica, anem des de professionals de la salut fins a supervivents, i des de familiars que han tingut una pèrdua per suïcidi fins a persones que han sobreviscut a una temptativa. També hi apareix un bomber i un professor de filosofia.

Diu que hi surten testimonis que han viscut el suïcidi en la seva pròpia pell. Podria destacar alguna història concreta que li hagi cridat l’atenció?

Destacaria potser unes paraules d’una de les dues persones que va sobreviure a una temptativa i pot resumir una part de la seva historia. Va dir: «No volia morir, volia deixar de patir». I crec que –i no vull generalitzar– moltes vegades segurament és així.