El temple de la Sagrada Família s’aixeca a la ciutat comtal però té vincles importants a les comarques centrals. A Galera, nucli de població de Gaià, es realitza bona part del muntatge de les peces que després són alçades al cel de Barcelona. I que l’engranatge de les obres funcioni depèn de figures com els berguedans Carles Farràs i Ramon Espel, cap de producció i cap de construcció del temple respectivament.
Farràs i Espel van oferir divendres a Berga una conferència sobre quin és el treball que hi ha darrere d’aquesta basílica, que, un cop estigui enllestida, tindrà 18 torres. Els berguedans van exposar el procés complet des que una peça és adquirida fins que és col·locada en el puzle d’estructures del temple. Els panells de les torres estan formats principalment per dos materials: la pedra i l’acer inoxidable. Ambdós elements s’adquireixen en foneries i pedreres d’arreu d’Europa i del món.
Les pedres s’emmagatzemen primer en un centre logístic de les Borges Blanques, on passen un control de qualitat i es fa la preelaboració. Després, s’envien a tallers productors de la pedra, que li confereixen la geometria definitiva. Carles Farràs va explicar que es busca pedra de diferents punts del món del planeta per disposar d’una varietat en la gamma cromàtica semblant a la de la pedra de Montjuïc, amb la qual es va començar a construir el monument.
Pel que fa a l’acer, s’ha de portar a empreses perquè el fresin. Farràs va comentar que són peces que han de tenir una precisió de dècimes de mil·límetre. Posteriorment, l’element s’escaneja per comprovar que la mida sigui la idònia.
En la producció de la pedra i l’acer, comptant els diferents procediments, hi participen un total de 65 empreses. Elles són les encarregades de posar a punt el material abans que sigui traslladat a Gaià, on es fa el premuntatge, i d’aquí a la majestuosa basílica de la capital catalana.
Ramon Espel va apuntar que el premuntatge de Galera és important perquè la Sagrada Família «cada vegada està més ocupada per si mateixa», amb referència als turistes. A més, Espel va destacar la dificultat que suposa imitar a peu pla allò que es col·locarà a més de 100 metres d’altura. Per a Gaudí, però, era important controlar una sèrie d’elements a peu pla perquè «no era gaire amic de les altures», va assenyalar el cap de construcció del temple.
La previsió era culminar completament la basílica l’any 2026 –pel centenari del naixement d’Antoni Gaudí–, però la irrupció de la covid-19 va endarrerir els terminis, i a hores d’ara no hi ha una data prevista de finalització. Això sí, s’espera que les imponents torres centrals sí que estiguin acabades en quatre anys.
