El trànsit marítim és el causant a Espanya del 40% de totes les emissions humanes d'òxid de nitrogen (NOx), del 44% de les d'òxid de sofre (SOx) i del 22% de les de partícules fines, segons dades oficials del Govern. Els creuers turístics representen una part significativa d'aquestes emissions, perquè cadascun d'aquests colossos del mar emet tants gasos tòxics a l'atmosfera com milers de cotxes i, depenent de quin gas es tracti, la xifra equival a diversos milions d'automòbils. Són números realment alarmants que s'han anat coneixent en els últims anys gràcies als estudis d'entitats especialitzades, tant privades com públiques, que revelen la gravetat del problema.

D'altra banda, el punt de mira de la lluita a favor del clima s'ha dirigit també als avions de passatgers, responsables així mateix de gran part de la contaminació emesa al planeta. Ja hi ha veus que proposen limitar el nombre de vols de curt recorregut que puguin ser substituïts pel tren.

Aquest mateix any, l'entitat no governamental Transport and Environment va posar números concrets a l'impacte que causen els grans creuers als principals ports de la Unió Europea. El resultat és que Espanya té alguns dels ports que reben més contaminació per aquest tipus d'embarcacions. Concretament, Barcelona lidera el rànquing europeu de ports contaminats pels creuers, seguida de Palma de Mallorca. Les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria apareixen en uns destacats setè i vuitè llocs, respectivament, dels 50 ports analitzats a la UE. Les principals emissions són les d'òxid de sofre, òxid de nitrogen i partícules fines.

Pel que fa a l'òxid de sofre, els creuers que amarren a la capital catalana n'emeten en un any 4,8 vegades més quantitat (32,8 tones) que la que emeten tots els cotxes de la ciutat. Palma de Mallorca en va emetre 28 tones i les dues capitals canàries, al voltant de 15 tones cadascuna.

Però també són altament nocives les anomenades partícules ultrafines, les que surten de les xemeneies dels vaixells i que són tan petites (una mil·lèsima del diàmetre d'un cabell) que poden entrar al torrent sanguini a través dels pulmons. Diversos mesuraments del nivell d'aquestes partícules fets sobre la coberta de creuers per l'entitat alemanya NABU revelen que a l'avinguda d'una gran ciutat sol haver-hi una emissió de 20.000 partícules per centímetre cúbic, però sobre la coberta d'un creuer es respiren fins a 380.000 partícules. «Les navilieres exposen els seus passatgers a càrregues de contaminants altament nocives per a la salut», afirma el responsable de NABU Daniel Rieger, que lamenta que la indústria del sector respongui sempre «amb bones intencions», però amb escassos canvis.

Aquesta situació és deguda al fet que «els creuers utilitzen un fuel pesat, cent vegades més tòxic que el dièsel que utilitzen els automòbils i els camions, i té 3.500 vegades més de contingut de sofre», afirma Maria Garcia, portaveu estatal d'Ecologistes en Acció. «De fet, aquest tipus de combustible és prohibit en terra, on és considerat un residu perillós», afegeix. En arribar a port, els creuers estan obligats a usar dièsel marí, que és menys contaminant.

Els resultats de l'estudi donat a conèixer per Transport and Environment fa uns mesos revelen que els creuers que generen més emissions són els del grup Carnival Corporation (Costa Cruceros, P&C Cruises, AIDA?), que van emetre el 2017 deu vegades més de diòxid de sofre que el llançat pels més de 260 milions de vehicles que hi ha als països europeus amb litoral. Els segueixen els de les companyies Royal Caribbean Internacional i Norwegian Cruise Line.

Carnival ha considerat aquestes conclusions «inexactes, enganyoses i irrellevants», amb les quals els seus autors només volen crear «soroll», segons publica Vozpópuli. L'empresa creu que s'ha usat una metodologia «altament qüestionable» i les dades no concorden amb les seves. L'Associació Internacional de Línies de Creuer també ha mostrat el seu «descontentament» per aquest estudi, «basat en suposicions d'autor», i recorda el «compromís que té aquesta indústria amb la sostenibilitat». De fet, aquesta aliança empresarial afirma ser «precursora en la implantació de la tecnologia de depuració de gasos de fuita i de sistemes de propulsió basats en gas natural liquat». No obstant això, el nombre de vaixells moguts amb gas natural encara és testimonial.

Si això és el que passa quan es viatja en aquest suposadament glamurós mitjà de transport marí, no hi ha gaire diferència amb el que passa quan el desplaçament és en avió. Malgrat els esforços que fan les companyies aèries per reduir el consum de combustible de les seves aeronaus (sobretot per motius de rendibilitat), la veritat és que el transport aeri a Europa va augmentar la quantitat de diòxid de carboni emès a l'atmosfera un 4,9% el 2018. En van ser 67,5 milions de tones, segons la Comissió Europea. Atès que el trànsit aeri va pujar a Europa aquest any el 6,6%, segons IATA, aquestes xifres revelen que, com més passatgers, més contaminació.

Es calcula que entre el 2% i el 3% de tot el CO2 que s'emet a l'atmosfera procedeix dels avions de reacció. L'any passat Ryanair va tenir el trist privilegi d'entrar a formar part del grup dels deu emissors més grans d'Europa, un col·lectiu que fins ara integraven bàsicament centrals elèctriques de carbó. Només Ryanair llança a l'aire 9,8 milions de tones de CO2, si bé Vueling també escala posicions i és la desena aerolínia més contaminant, en haver augmentat el 66% les seves emissions des del 2013. Per això, les entitats conservacionistes demanen una regulació urgent i eficaç d'aquesta matèria, en vista sobretot del fort augment del trànsit aeri que es preveu els pròxims anys. En concret, es reclama un impost al querosè i forçar les aerolínies a usar combustibles amb zero emissions.

Per la seva banda, els set fabricants més grans d'avions i motors aeronàutics, inclosos Airbus i Boeing, van reafirmar recentment el seu compromís cap a la sostenibilitat del sector, però van reclamar a les autoritats incentius i ajudes, no sancions. En concret, volen suport públic per «reduir el consum de querosè i disminuir les emissions, donar suport a la comercialització de combustibles alternatius (biocarburants o hidrogen) i la tecnologia disruptiva dels avions i de la seva propulsió». Igualment, consideren «vital» una gestió del trànsit aeri més eficient amb rutes que permetin consumir menys carburant.