Coll de Nargó guardava les restes fòssils de la tortuga marina més gran d'Europa i la segona del món. Les restes, que les va trobar un excursionista de manera casual en aquest municipi de l'Alt Urgell, tenen una antiguitat de 83 milions d’anys. S’estima que l’exemplar de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica feia 3,7 metres de llarg. La troballa ha estat publicada a la revista Scientific Reports en un treball que han dut a terme el personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà i la universitat txeca de Masaryk. Leviathanochelys aenigmatica, el nom que ha rebut la tortuga vol dir "la tortuga leviatan enigmàtica", en referència al Leviatan -bèstia bíblica marina d'enormes dimensions- i a les peculiars característiques esquelètiques de l'animal. Les restes quedaran exposades a l'espai Dinosfera d'Isona.
"La sorpresa va ser majúscula. El cert és que no són habituals les restes de rèptils marins als Pirineus i encara menys d'aquestes dimensions", explica Oscar Castillo, investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà (MCD), que signa l'article de recerca. Les restes fòssils d'aquest rèptil, del qual només se'n coneix part de la seva closca i la pelvis, permeten estimar una longitud de closca total de 3,7 metres de llarg. Es tracta de la tortuga marina més gran d'Europa i la segona del món, només superada pel gènere Archelon d'Amèrica del Nord, que feia fins a quatre metres i mig de llarg. "La morfologia dels fòssils també era molt curiosa, en el procés de recerca vam tenir clar que es tractava d'una nova espècie per la ciència", afirma el paleontòleg.
L'estudi científic suggereix que Leviathanochelys és un dels representants més antics de les Chelonioidea, el grup que inclou totes les tortugues marines actuals. Més enllà de les seves colossals dimensions, la nova espècie de tortuga presenta unes protuberàncies a la part anterior de la pelvis mai vistes en cap altra tortuga, ni terrestre ni marina. L'equip de recerca creu que aquestes projeccions òssies, lligades a la musculatura que controlava la contracció del ventre de l'animal, haurien pogut participar en funcions relacionades amb el sistema respiratori de Leviathanochelys.
Les característiques anatòmiques d'aquesta nova espècie suggereixen que tenia un estil de vida pelàgic i era capaç d'arribar a grans profunditats.
A banda de Castillo, l'equip que ha dut a terme la investigació inclou els paleontòlegs Àngel H. Luján (ICP i MU), Àngel Galobart (ICP i MCD) i Albert Sellés (ICP i MCD).
La descoberta de les restes fòssil va tenir lloc al juliol de 2016 per part d'un excursionista prop de Cal Torrades, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), que va notificar la troballa a l'Espai Dinosfera, un centre de divulgació de la paleontologia dels Pirineus vinculat al Museu de la Conca Dellà (a Isona, Pallars Jussà). Un equip format per personal investigador i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya es va desplaçar al lloc de la troballa i va organitzar una intervenció d'urgència per tal de preservar les restes que havien quedat exposades a l'aire lliure. Posteriorment, es van dipositar al Museu de la Conca Dellà a l'espera de ser estudiades.
Arran de l'estudi preliminar realitzat per Oscar Castillo en el marc del seu treball de màster, es van efectuar noves campanyes d'excavació al jaciment que van permetre recuperar la part posterior de la closca i una pelvis gairebé completa de gairebé 90 cm d'amplada.
Les restes fòssils de Leviathanochelys seran exposades de forma permanent a l'Espai Dinosfera de Coll de Nargó, un centre que forma part de Dinosaures dels Pirineus, una xarxa de museus i centres d'interpretació impulsada des de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont per divulgar l'extraordinari patrimoni paleontològic dels Pirineus i que es troba dins del UNESCO Global Geoparc ORIGENS.
El Pirineu, molt més que una terra de dinosaures
El registre fòssil dels Pirineus és conegut mundialment per les nombroses restes de dinosaures que s'hi han excavat i que ha permès descriure noves espècies per a la ciència. En els darrers anys s'han descrit tres espècies úniques d'aquests animals en aquesta regió, com són el gegantí Abditosaurus, un titanosaure de més de 15 metres de llarg, el diminut i esmunyedís carnívor Tamarro i l'hadrosaure primitiu Fylax. Aquestes especies són alguns dels darrers representants dels dinosaures que van viure a Europa fa uns 70 milions d'anys, poc abans que s'extingissin arreu del món.
Durant el Mesozoic, el Pirineu encara no s'havia alçat i el mar banyava les planes costaneres. Rius, llacs i platges eren el paisatge de moltes zones del Berguedà, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i la Noguera. Malgrat que els dinosaures són les espècies més representatives d'aquest ecosistema, ocasionalment també s'hi troben restes d'animals marins.
