L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha seleccionat un projecte Josa i Tuixén, a l'Alt Urgell, relacionat amb les trementinaires, per desenvolupar-lo al territori amb la voluntat de contribuir a posar fre al despoblament de les zones rurals. L'entitat municipalista ha donat a conèixer les 4 iniciatives que rebran el seu ajut econòmic. A part de Josa i Tuixén, les altres són Els Garidells (Alt Camp), Caseres (Terra Alta) i el Consell Comarcal de les Garrigues.
Josa i Tuixén (Alt Urgell) executarà una proposta titulada ‘Espai de salut i aigua de les trementinaires de la Vall de Tuixent-La Vansa’. En aquest municipi de 100 habitants es pretén crear un nou espai amb una zona lúdica i esportiva d’aigües amb serveis d’aromateràpia vinculat a l’espai de les Trementinaires de Tuixent. Complementa l’actual oferta, proporcionant noves experiències turístiques esportives i de lleure per potenciar l’arrelament a la Vall de Tuixent. Ha recollit diploma acreditatiu la seva alcaldessa Marta Poch, que ha destacat que “la innovació és important per no caure en la decadència i calen projectes innovadors i globals. Està clar que la combinació de la neu a l’hivern amb un equipament d’estiu és imprescindible al nostre municipi, per tenir un espai de lleure i no haver de desplaçar-nos. A més, es podria traslladar a molts pobles petits com el nostre”.
El Consell Comarcal de les Garrigues portarà a terme el projecte ‘Noves oportunitats sostenibles i digitals per generar activitat econòmica i ocupació a Les Garrigues’. El projecte consisteix en dotar d’eines als agents locals per desenvolupar una taula de treball i de debat sobre com afrontar el futur empresarial de la comarca, des del punt de vista industrial i turístic. També pretén reactivar una associació de turisme, després de les conseqüències de la pandèmia. El president del Consell Comarcal de les Garrigues i alcalde de La Floresta, Jaume Setó, ha recollit el diploma acreditatiu i ha explicat que “sempre hem viscut de l’agricultura i de l’oli d’oliva, però ara volem complementar. Necessitem la indústria perquè ens ajudi que el jovent es quedi als nostres pobles. Esperem que amb aquesta iniciativa la situació es reverteixi”.
L’Ajuntament dels Garidells ha estat escollit amb el projecte ‘La casa del castell, 1r habitatge públic dels Garidells’. Aquesta iniciativa pretén frenar el despoblament d’aquest municipi de quasi 200 habitants. I ho vol fer amb un habitatge al carrer Castell, que comprenia l’era i el celler del Castell, adquirit per l’ajuntament per reconvertir-lo en el primer habitatge públic. El projecte s’emmarca en la voluntat de donar major visibilitat i potenciar turísticament el Castell i el seu entorn. Marc Bigordà, alcalde dels Garidells, ha recollit el diploma acreditatiu i ha subratllat que “vam detectar una mancança d’habitatge i vam començar a dur a terme accions per fer-hi front. Crearem aquest nou habitatge i, al solar a tocar d’aquest habitatge, volem crear-ne un altre. Els nostres recursos són limitats i línies d’ajut com aquestes de l’ACM ens obren portes”.
L’Ajuntament de Caseres ha estat escollit amb el projecte ‘Reforma d’un edifici per a la implementació d’un alberg’. Aquesta iniciativa pretén rehabilitar un edifici per destinar-lo a un ús residencial públic en modalitat alberg, en aquest municipi de poc més de 200 habitants. Manel Palau, alcalde de Caseres, ha recollit el diploma acreditatiu i ha destacat que “volem donar un impuls més al nostre turisme i que es pugui desenvolupar i millorar per tirar endavant el nostre municipi. Aquest reconeixement ens dóna un impuls per tirar endavant aquestes iniciatives i que la nostra població continuï creant aquestes arrels que fan país. Sense nosaltres, els municipis petits, aquest país no tindria sentit”.
La vicepresidenta de l’ACM i alcaldessa de Serra de Daró, Glòria Marull, ha destacat que “tots els projectes que s’han presentat a la segona edició dels Premis Arrelament representen la voluntat i esforç dels nostres municipis per minvar el despoblament. Aporten el veritable sentit de pertinença al municipi i contribueixen a consolidar l’arrelament al territori”. Per la seva part, Lluís Corominas, director de la FTBG de l’ACM, ha explicat que “la Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG) fa 3 anys va iniciar un treball a favor de l’arrelament. Hem pogut fer realitat iniciatives com l’Agenda Rural, que ara forma part del pla de govern i emmarca el continent de totes les mesures que es tiraran endavant els propers anys”.
La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, ha clos l’acte subratllant que “tots els projectes han estat innovadors i han sabut jugar amb els actius del territori i posar en valors aspectes que en són rellevants. Sens dubte, podran ser traslladats a altres municipis i ajudar en aquest esperit comú de facilitar que la gent visqui on vulgui i que puguem gaudir tots dels espais del nostre país amb igualtat de condicions i amb tots els serveis”.
L’ACM farà un seguiment de les propostes pilot per avaluar la seva execució i establir una metodologia sigui extrapolable a altres municipis que vulguin implementar-los. El Projecte Arrelament de l’ACM es va iniciar el 2019 amb un estudi, encarregat a la Fundació Pi i Sunyer, sobre el despoblament i envelliment de la població.
A Catalunya hi ha 488 municipis amb menys de 1.000 habitants, que representen el 51,5% dels municipis. En canvi, però només concentren el 2,56% de la població catalana i són els més afectats pel despoblament.
