Les presses no fan per Albert Bacardit (Lleida, 1970), resident a Manresa des de fa quinze anys, docent d'anglès a l'institut Lacetània i autor de Struggle, un disc de debut que atresora el pòsit de la seva llarga experiència com a músic. Guitarrista que va fer aprenentatge en formacions de la seva localitat natal, el seu treball reflecteix algunes de les singularitats dels temps que corren: l'àlbum només existeix a la plataformes legals de descàrrega i encara no ha fet un concert de presentació a la capital del Bages perquè "no es donen les condicions necessàries". Un eufemisme elegant que equival a dir que no està d'acord amb com paguen als artistes alguns locals.
"Som uns privilegiats", assegura Bacardit, conscient que, malgrat la crisi econòmica, "avui en dia la tecnologia ens dóna unes possibilitats que fa només uns anys ens hauríem semblat de ciència-ficció". Intercanviar arxius de música amb altres artistes per anar treballant un disc i poder tenir un estudi a casa són avantatges de viure al segle XXI.
Albert Bacardit es va iniciar en grups com Platino, Talismán, Montse & Joe i Séptima Avenida, al principi dels 90. El 1997 es va traslladar a Barcelona per exercici de professor d'anglès -és doctor en la filologia pertinent- i es va incorporar a bandes de versions com Doctor Brujo i Señor Nilsson. Dos anys després va arribar a Manresa per amor.
La coneixença amb Pau Sastre, guitarrista de la banda de David Bustamante, i Toni Mateos, bateria amb artistes com Pau Carrack, Juanes i Antonio Orozco, va ser decisiva perquè convertís en realitat el desig mig dissimulat de donar forma a les composicions que feia anys que escrivia. "Amb el temps acumules idees i cançons", explica Bacardit, que ha tingut en la gravació el suport dels intèrprets esmentats i Paco Bastante, Miquel Capilla, Gabriel Díaz, David Gès, Joan Fons i Caro Guiral.
