Manresa vibra en les dues nits de celebració dels 30 anys de Gossos

Han passat sis anys des que Gossos ho van deixar, però han tornat als escenaris com si fos ahir. Ofereixen més de dues hores de cançons que son el fil invisible que uneix a diferents generacions.

Les entrades pels concerts d’aquest cap de setmana a Manresa s’havien esgotat a l’octubre. Tornaven a Clandestina, l’antiga Stroika. “És una de les millors sales de Catalunya”, deia amb energia Natxo Tarrés. “Necessitem la música i espais on ser lliures”.

Al seu davant hi tenien un públic divers, també pares i mares amb criatures amb qui canten junts Corren, la seva cançó més popular. Forma part del disc Oxigen (2007), que va rellançar el grup, el que més sona en aquesta gira on celebren els 30 anys.

Hi havia qui se sabia totes les lletres, també joves addictes al mòbil que no aconseguien deixar la pantalla. Qui s’ho va passar bé va ser un grup d’amigues que havien escollit el concert per celebrar el comiat de soltera d’una d’elles. Anaven demanant rondes de gotets a mesura que avançava la nit, mentre la cambrera s’anava ventant de la calor.

Un record per Palestina

A dalt de l’escenari els cinc Gossos vestien de fosc, tot i que Tarrés portava una camiseta on hi deia Palestina. Mentre en la nit de dissabte milions d’europeus seguien a Eurovisió amb la participació d’Israel, Gossos dedicaven unes paraules per a la “gent que està patint”, a la franja de Gaza i a Palestina.

Va ser una de les poques intervencions de la banda, que van cedir el protagonisme a les seves cançons. Les més corejades van ser les dels seus primers anys com el Tot és fosc, Mira’m bé o Rera teu. Ells mateixos van recordar els seus inicis a Manresa. “Érem uns peluts, hippiosos, que vam ocupar el Pare Algué. Allò va ser l’inici de tot”, explicaven.

Un follet entre el públic

En la nit de dissabte qui els va seguir des del públic va ser Pere Torruella, l’home de barba poblada conegut perquè que als anys 90 va tenir una botiga d’instruments a Solsona i per fabricar guitarres elèctriques per afició. Va ser la inspiració de la cançó El follet (1996), que també van incloure al repertori.

La barba de Torruella, conegut com a Pere Màquina, és ara ben blanca. També s’han anat emblanquint les barbes dels Gossos i de la gent de la seva confiança amb qui segueixen treballant, com l’Ignasi Casanovas, que va seguir el concert des de la taula de so.

Entre el públic s’activaven records. “Encara guardo una carpeta que em van firmar quan anava a ESO. I el primer casset que em vaig comprar va ser d’ells... el tinc ben ratllat”, explicava una de les seves seguidores.

Sense assumir riscos

El concert va ser Gossos en cru, sense experiments. A vegades més acústics, d’altres fent espetegar guitarres i en gairebé totes les cançons amb el rodenc Santi Serratosa a la percussió. El moment vall va ser Res tornarà a ser igual (2013), que toquen poc en directe però que al formar part de la sèrie Polseres Vermelles és molt escoltada.

Pel tram final van deixar En un instant dedicada al jove apunyalat a La Patum de Berga de 2005. “Han passat els anys, però no prou perquè s’esborri de la nostra memòria”, van dir. La nit va acabar, com és de costum, amb el Quan et sentis de marbre. Al 17 i 18 d’octubre hi tornaran al teatre Kursaal, queden poquíssimes entrades.

Subscriu-te per seguir llegint