Les mil i una cares del pallasso manresà Marcel Gros

"Jo sóc el Marcel i visc a l'escenari, que és on s'està millor. A l'escenari tot és possible", afirmava ahir a la tarda el pallasso manresà Marcel Gros. Ho feia al Kursaal de Manresa, a l'inici d'un espectacle, Universari, que va aconseguir precisament això: fer volar la imaginació del públic i viatjar a través d'un univers simbòlic que està de celebració. I és que ja fa 25 anys que Marcel Gros volta pels escenaris, acompanyat del seu nas vermell i les seves sabates gegants. I ahir ho va voler celebrar amb una estrena, a casa -envoltat d'amics i coneguts- i davant d'un públic familiar que va omplir el teatre i va gaudir amb els esquetxos, els personatges imaginaris i les reflexions iròniques d'un pallasso que fa riure grans i petits.

Després que Joan Morros, responsable d'El Galliner, dediqués la funció a la desapareguda Muriel Casals, l'espectacle va començar posant al descobert una treballada escenografia formada per grans vocals inflables de color vermell, que van servir de fil conductor.