La societat espanyola dels 60 i 70 entra al Casino amb l'exposició de Joana Biarnés

Si volen veure Felip VI quan no aixecava un pam de terra guaitant un dofí amb una mirada de pocs amics, tenen dos mesos per fer-ho al Centre Cultural el Casino de Manresa, on també se'ls brindarà l'ocasió de ficar el nas en la vida domèstica del totpoderós Santiago Bernabéu i de revisitar una a una l'esplendorosa joventut d'un grapat de patums del folklore hispà, de Rocío Durcal a Carmen Sevilla passant per Lola Flores i Marisol. La dona que signa aquestes fotografies, i moltes més fins a superar la setantena, és Joana Biarnés (Terrassa, 1935), protagonista de l'exposició que s'inaugura aquest divendres a la tarda al cèntric equipament de la capital bagenca.

«La Joana va ser un fotoperiodista tot terreny», va explicar ahir a Regió7 la professora Mónica Carabias, comissària de l'exposició que es podrà veure fins a final de març al Casino. «Sempre veia en l'escena alguna cosa significativa. Les seves fotografies expliquen alguna cosa, donen informació», va afegir.

El nom de Joana Biarnés va arribar per primer cop a oïdes de molts catalans fa uns quants mesos quan TV3 va projectar el documental Una entre tots, que repassava la trajectòria d'una fotoreportera que «va anar a parar al periodisme de rebot perquè era una mala estudiant», tal com va apuntar Carabias. Després d'iniciar-se «als quinze anys amb el seu pare», que cobria informació esportiva, del 1963 al 1972, va treballar al diari madrileny Pueblo, que dirigia Emilio Romero, «on es va sentir molt ben tractada».

D'aquells anys és el reportatge del viatge i l'estada de The Beatles a Barcelona, l'any 1965, una exclusiva que va refermar la posició de Biarnés en un territori professional dominat pels homes. Unes quantes imatges d'aquest treball s'exhibixen en l'exposició, formada principalment per fotografies que la terrassenca va realitzar al rotatiu de la capital espanyola.

«Amb la mostra volem donar una visió temàtica de les facetes que va tractar Biarnés», va indicar Carabias: «a l'inici, tenim un parell d'exemples de la fotografia humanista dels seus començaments com la nena de Terrassa que cull safrà. Després, n'hi ha de les riuades del Vallès de l'any 1962, que el seu pare i ella van documentar». La instantània de la via del tren penjada entre dos turonets explica per si sola la violència de la destrucció que va assolar la comarca aquell setembre fatídic.

«Després, tenim la Joana que va practicar fotoperiodisme pur i dur, amb paisatges rurals i urbans, llocs pintorescos i moderns, escenes, sobretot, de Madrid. Biarnés també va retratar la gent del carrer i els personatges que aleshores destacaven a la societat espanyola», va explicar Carabias. La càmera va treballar infatigablement per atrapar dins seu Franco i Fraga, la jove i futura família real, actors com Alfredo Landa, Fernando Fernán Gómez i Gracita Morales, les esmentades folklòriques, els seus amics Joan Manuel Serrat i Raphael, de qui es va convertir en la fotògrafa oficial. «La Joana», va apuntar la comissària, «a diferència d'altres, sabia molt bé què havia de fotografiar, sabia esperar el moment per obtenir la imatge que no tindria ningú més».

Després de plegar de Pueblo, aquella dona «d'1,80 metres, que corria amb talons i es ficava a tot arreu», va fundar l'agència Sincro Press, «però va acabar escarmentada de la premsa groga i ho va deixar córrer». Aleshores, Joana Biarnés se'n va anar a l'Eivissa que ella havia fotografiat en uns reportatges innovadors sobre la irrupció del món hippy a l'illa, i va obrir un restaurant, Ca na Joana, amb el qual va continuar triomfant. «És una gran cuinera!», va exclamar Mónica Carabias.

L'exposició que arriba al Casino després d'estrenar-se a Terrassa i passar per Lleida «agradarà a la gent de 50 i 60 anys perquè retrata una època, però també, per exemple, als de 40, que hi veuran uns personatges recognoscibles». Biarnés va confirmar la presència a la inauguració d'aquesta tarda: «ja ho veureu, és una dona que es guanya la gent», va dir Carabias.