CRÍTICA: Una mirada refrescant a la figura de king kong

El cine ressuscita periòdicament una de les seves màximes icones, King Kong. El gorila gegant que immortalitzà el mític títol de 1933 ha marcat decisivament el cinema fantàstic i d'aventures (Godzilla seria un del seus fills artístics més il·lustres) i aparegué novament en la fluixa versió de 1976 i en la portentosa revisió signada el 2005 per Peter Jackson. El nostre vell (i entranyable) amic torna a la gran pantalla, però en aquesta ocasió d'una forma intencionadament modesta.

Kong:La isla Calavera està ambientada a l'any 1973 i narra les nombroses peripècies que experimenta una expedició, composta per militars, exploradors i periodistes, en una misteriosa illa del Pacífic habitada per uns éssers monstruosos. El seu jove director, Jordan Vogt-Roberts, no vol emular els companys que han dibuixat anteriorment el llegendari King Kong i es lliura sense complexos ni pretensions a un divertiment sucós i consistent que regalima l'encís (i l'esperit) de la vella sèrie B (produccions de baix pressupost).

L'autor estatunitenc ha fet un gir de cent-vuitanta graus amb el seu segon llargmetratge (va debutar amb una deliciosa i inventiva aproximació a l'adolescència, The King of Summer), però, no obstant això, ens ha sorprès gratament amb un pastitx juganer i captivador, que mescla amb convicció ingredients de gèneres tan dispars com el fantàstic, el cinema d'aventures i el bèl·lic (amb referències a la guerra de Vietnam). Una mostra apetible d'un bon cinema crispetaire.