Un grup de moda, un gran espai i un públic entregat que havia exhaurit totes les entrades setmanes abans de la cita. L'actuació de Txarango d'aquest divendres a Sant Fruitós de Bages tenia tots els ingredients propis d'un macroconcert al més pur estil Palau Sant Jordi. I així va ser, però a petita escala; l'escenari era, en aquest cas, el pavelló del poble, que es va omplir de gom a gom de joves, adolescents i públic familiar. En total, 1.600 persones, que van rebre amb xiscles, càntics i entusiasme la banda de fusió per excel·lència en l'actual panorama català, que en els últims anys ha voltat per tot el món amb la gira d' El cor de la terra (2017), el seu tercer i últim treball, i també amb l'anterior disc, Som Riu (2014).
Els membres de Txarango tenien ganes de tornar al Bages, on han passat moltes hores, com ells mateixos van explicar. De fet, el seu nou treball es va gestar a la Catalunya Central. «Nosaltres passem els hiverns aquí al costat, a Artés, a casa del nostre amic i mestre David Rosell [productor i propietari de l'estudi Can Pardaler, on el grup enregistra els seus treballs]. Amb el vostre permís, ens hi sentim com a casa», va assegurar el vocalista Alguer Miquel.
Música i reivindicació
El tret de sortida de la nit el van donar els versos inicials de la cançó Obriu les portes, la primera d'un nou disc marcat per l'experiència vital i els viatges dels membres de Txarango a Palestina i als camps de refugiats de Grècia. «La música és el batec dels pobles i amb nosaltres portem els seus camins / Obriu totes les portes / Benvinguts al cor de la terra!».
Des del principi, els fans més entusiastes, situats a les primeres files, no van deixar de cantar, ballar, cridar i enregistrar-ho tot amb els seus telèfons mòbils. La fórmula Txarango, que barreja música festiva i missatges reivindicatius, també va convèncer la resta del públic que omplia el pavelló, malgrat alguns problemes de so.
Amb Somriurem i La vuelta al mundo, el grup va fer pujar la temperatura fins a arribar a un dels seus hits actuals: El tren del temps -«per sempre no hi ha res / i el tren del temps no frena / tinc un desig només / que tot valgui la pena». Tot seguit, el pavelló va viure el primer moment emotiu de la nit amb Mil ocells, enregistrada amb la col·laboració del cantant de Jarabe de Palo, Pau Donés.
Un moment emotiu
El segon moment emotiu va arribar amb el tema Et recordo, «dedicat a les persones que voldríem que fossin aquí, però que no hi són, perquè van marxar massa d'hora», va comentar Alguer Miquel. «Ens costa expressar els sentiments, i ens costa morir-nos. Trobar-nos aquí per cridar i emocionar-nos té un punt místic, i ens impressiona cada cop més. La música té una cosa màgica: la nostra vida s'hi posa a dins d'una manera molt bèstia, i recordem moments i persones», va assegurar el músic.
Final enèrgic
En la part final de la nit, Txarango va fer ballar tothom amb cançons d'anteriors treballs com Esperança, Músic de carrer i Caravana. «L'energia no pot ser millor». El públic, per la seva banda, va entonar càntics recurrents els últims mesos -«els carrers seran sempre nostres»-, als quals Alguer Miquel va respondre: «El millor de tot el que està passant és la consciència de poble que estem prenent. Que ningú decideixi per nosaltres».
Abans de marxar, Txarango va obsequiar el públic amb una versió minimalista de Quan tot s'enlaira, cantada a l'uníson pels assistents i els membres del grup, que es van asseure al davant de l'escenari mentre les llanternes dels mòbils il·luminaven tot el pavelló. La nit es va tancar amb un dels èxits d'aquest últim estiu, Una lluna a l'aigua, i tres missatges: Volveremos -un tema del primer disc-, Obriu les portes -«contra tots els feixismes»- i Compta amb mi, interpretada a piano i veu. «Si mai s'oxiden els dies, si no trobeu el camí, compteu amb nosaltres», es va acomiadar el grup.
