El nou espectacle de Lloll Bertran (Igualada, 1957) es titula El secret de la Lloll . Però ella mateixa s'afanya a exclamar que: «És un secret que vaig esbombant als quatre vents, perquè és una història molt especial. Sempre m'he engrescat amb qualsevol proposta que m'han fet, però aquest espectacle l'hem cuinat tot nosaltres i és tan cuidat, tant mimat, que engloba molta emoció». El secret de la Lloll és, doncs, un muntatge de creació pròpia que l'actriu ha pogut modelar «al nostre gust, en paraules de Shakespeare». Hi explica un conte teatralitzat, la història romàntica d'un comte francès i una cupletista catalana plena d'aventures intrigants i, sobretot, divertides. La narració, «envoltada amb una aura de misteri», avança amb cançons i pren un aire de cabaret. A més, compta amb la participació del públic, que es troba escoltant «una rondalla a la vora del foc».

El secret de la Lloll , que la igualadina porta a la seva ciutat natal diumenge (19 h, al Teatre Municipal l'Ateneu), va néixer arran de la proposta que va rebre d'un amic, l'actor Bernat Cot, amb qui va coincidir a Molt soroll per no res . Cot, juntament amb Adrià Ferré, gestionava el cicle Espectapes del restaurant El Principal de l'Eixample i li va proposar d'actuar-hi. Per començar, Bertran va fer una tria de les cançons que havia fet amb el seu home, Celdoni Fonoll (Calaf, 1944), per al programa Quin món de mones! , de Catalunya Ràdio. «Són versions, i unes quantes estan editades en un llibre publicata per Cossetània. M'agrada aquest material perquè l'hem treballat nosaltres i jo m'ho passo molt bé cantant», destaca l'actriu. Però, justament perquè és actriu, Bertran «necessitava poder teatralitzar un concert, m'agrada fer personatges i necessitava una història. El cert és que sempre m'han agradat els musicals».

Així, partint de les cançons que li feia més gràcia cantar, va anar teixint una història: «Podia jugar com vulgués i va ser un procés molt divertit. Disparant la imaginació va sorgir la història del comte francès, molt sibarita i amant de l'art, que captivat per la vida bohèmia va al cabaret La fleur du mal i queda fascinat per una vedet molt interessant. Llavors la troca es va embolicant, perquè ella té un manso que la controla».

Al llarg del seu monòleg teatralitzat, en el qual fa de narradora i de tots els papers de l'auca, interpreta des d'un xarleston, passant per un cancan i fins a un rock. «La història, situada als anys 20, no té cap anacronisme, però les cançons sí. Per exemple, convertim La chica yé-yé dels anys 60 en La noia he, he! i esdevé un cant feminista», apunta. Ara bé, Lloll Bertran, amb un vestuari «elegant,però neutre» i una escenografia simple, no està sola a l'escenari. A Igualada tindrà com a col·laboradors el seu nebot, el pianista Isaac Fonoll (que s'alterna amb Ariadna Cabiró) i el mateix Bernat Cot (en ocasions substituït per Eduard Altonell), que fa d'ajudant de cambra, encarregant-se d'uns acompanyaments sonors que són «divertidíssims».

El secret de la Lloll

Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada

Sant Pau, 9

Diumenge, a les 19 h.