Els Amics de les Arts posen a prova la sonoritat del nou auditori de Cardona

L'auditori Valentí Fuster de Cardona es va estrenar en la vessant de sala de concerts el dissabte passat al vespre amb la primera actuació a la vila del grup català Els Amics de les Arts. Les 400 entrades posades a la venda es van esgotar abans del dia del concert, i mitja hora abans de l'inici de l'espectacle musical una considerable filera de persones s'esperaven a l'avinguda del Rastrillo, on s'ubica el nou espai cultural cardoní, a l'espera que obrissin portes. Totes amb les entrades ben guardades, ja fos a la mà o a la butxaca.

Amb uns pocs minuts de retard, els quatre components de la banda van aparèixer damunt l'escenari. Acompanyats de la base rítmica formada pel baixista Pol Cruells i el bateria Ramon Aragall, Els Amics de les Arts van interpretar, alternades amb els temes més coneguts, les cançons del seu darrer treball discogràfic, Un estrany poder, produït l'any passat a Glasgow pel reconegut Tony Doogan.

Tan bon punt va començar el xou es van esvair els possibles dubtes referents a la sonoritat d'una sala que, cal tenir-ho present, no està dissenyada per a ús musical exclusiu. Tot al contrari, ja que la previsió de la Fundació Cardona Històrica, de la qual forma part, és posicionar-lo, sobretot, com un referent en la divulgació i l'educació de la salut i que esdevingui seu de convencions científiques.

En aquest sentit, el so va ser prou acceptable i va millorar a mesura que avançava la nit, i les cançons senzilles i enganxoses d'Els Amics de les Arts es van anar succeint davant un públic que va respondre des dels primers acords del concert.

I precisament la coincidència de diverses generacions de cardonins va ser un dels trets distintius d'una vetllada que va començar a les 9 de la nit, un horari inèdit en els concerts de pop i rock però que, dissabte, va permetre la presència a la sala d'adolescents, joves, adults i també de persones de la tercera edat que no es van voler perdre la posada del llarg musical d'un espai que ja forma part de la memòria íntima i col·lectiva de molts cardonins, ja que el segle passat havia estat un cinema.

Els espectadors més moguts van estar assentats en els còmodes seients de l'auditori fins a la part final del concert, exactament fins que Els Amics de les Arts van interpretar el seu èxit Jean-Luc. Durant el concert hi va haver moments per a l'humor i per a la intimitat, quan els músics van dedicar una peça acústica a dues treballadores de l'auditori.