Segueix-nos a les xarxes socials:

El bagenc Manel Ribera estrenarà el proper juny a Chicago la seva primera òpera

Professor a l'ESMUC, el santjoanenc celebrarà el centenari de «La història d'un soldat», de Stravinsky, amb una creació pròpia

El bagenc Manel Ribera estrenarà el proper juny a Chicago la seva primera òperamireia arso

El compositor Manel Ribera (Sant Joan de Vilatorrada, 1974) explica que sempre ha admirat Igor Stravinsky (Oranienbaum, 1882-Nova York,1971), «la seva manera de barrejar estils i crear figures i gesticulació capturant sempre la nostra atenció». I Stravinsky és el compositor que li ha brindat l'oportunitat d'estrenar la que serà la seva primera òpera, a Chicago. Professor del departament de Teoria, Composició i Direcció de l'ESMUC, Ribera va guanyar un concurs -amb la també compositora anglesa Sara Westwood- que tenia com a premi l'encàrrec d'escriure una òpera per celebrar el centenari de l'estrena de La història d'un soldat. La faula, amb música d'Stravinsky i llibret del suís Charles-Ferdinand Ramuz, està considerada una de les obres cabdals del repertori per a ensemble del segle XX. L'obra de Ribera i la de Westwood s'estrenaran el juny de l'any que ve.

L'encàrrec, explica el compositor santjoanenc, prové del projecte col·laboratiu Après l'Histoire, que «defensa la vitalitat constant d'Stravinsky i Ramuz», i que impulsen diferents músics formats a la Bienen School of Music de la Northwestern University, i que formen part de conjunts dedicats a la música contemporània com l'Ensemble Dal Niente, Mocrep, Parlour Tapes+, The Zafa Collective i F. Plus. Al capdavant, el director d'orquestra Chris Wild i l'actriu i soprano Jenna Lyle. El llibre de l'obra creada per Ribera tindrà com a base el text Día triunfal (Editorial Amarante, 2017), del gallec Manuel Rodeiro (A Coruña, 1965), professor de l'ESMUC del mateix departament del santjoanenc. Aquests dies estan acabant d'adaptar el text al llibret.

Utilitzant components de música electrònica i buscant un llenguatge artístic menys «hermètic» que l'utilitzat fins ara en les seves composicions -on hi prevalia l'experimentació en una recerca del soroll, la melodia i la microtonalitat-, la idea del compositor bagenc és escriure «una òpera de petit format per a un petit conjunt instrumental i dos o tres personatges, seguint el fil argumental del llibre». El text, situat a Lisboa i en l'entorn Pessoa, és una reflexió filosòfica que, segons Ribera, admirador declarat de Rodeiro, «parla de l'acte de crear d'una manera humorística», a través d'una conferència imaginària que vol retre homenatge als heterònims de Pessoa. Els protagonistes són Lobo, un escriptor, i Anna, una devota pessoana. És, diu Ribera, un text «molt musical, amb tot tipus de retòriques com a figures sonores». Un projecte gestat des de la coneixença i l'amistat: Rodeiro havia estat mestre de Ribera i «coneix molt bé la meva música».

La intenció de Ribera, que alterna la docència amb la composició i encàrrecs, en especial a Alemanya, és «comunicar, compondre des de la recepció. M'he passat els últims vuit anys intentant harmonitzar el meu propi estil provant de connectar amb el públic real, sense oblidar-me de mi mateix ni de l'experimentació. Però vull que sigui comprensible per al gran públic, com ho va fer de forma natural Stravinsky». El santjoanenc està convençut que Día triunfal «és l'oportunitat que buscava».

Prem per veure més contingut per a tu