Dos cunyats monistrolencs al front de guerra, nou web de memoria.cat

Memoria.cat publica avui un nou web, del periodista i historiador Salvador Redó, dedicat a dos veïns de Monistrol de Montserrat, cunyats entre ells, que van ser soldats republicans als fronts del Pallars, del Segre i de l’Ebre amb 27 i 35 anys respectivament: Francesc Buira Farré (Barcelona 1910-Monistrol 1984) i Isidre Palau Inglès (Tàrrega 1903-Monistrol de Montserrat 1951). Com explica Redó, la seva història no difereix gens de les viscudes per la gran majoria de soldats de les files republicanes: precarietats de tota mena i la superioritat aclaparadora de l’armament franquista. Buira va narrar les seves vivències en un manuscrit de 8 pàgines. El text es va escriure en dues tongades: una primera signada per F. Buira amb l’afegit de "fin de la 1a parte"; la segona no té signatura.

El manuscrit de Palau són vint-i-una pàgines escrites en un quadern d’espiral. Tot i que estan signades per ell, les memòries les va escriure, al dictat, la seva muller Quitèria Buira Farré, germana de Francesc Buira Farré. Isidre Palau va morir el 21 de gener de 1951 d’una bronquitis crònica i no va superar les seqüeles de salut que li ocasionà la guerra.

En la desbandada general a la línia Artesa de Segre-Lleida i sotmès al foc incessant de les tropes franquistes, Francesc Buira fou ferit de gravetat a la cara amb afectació a la visió d’un ull, en un barç i en un genoll i traslladat a Barcelona a l’hospital de l’Orfenat Ribas, al bari de Sant Genís dels Agudells fins que el 27 de gener de 1939 els franquistes els en van fer fora per posar-hi els seus ferits i van entaforar els republicans a la caserna en construcció que encara duia el nom de Francesc Macià, mancada de serveis sanitaris, medicaments i menjar. Amb l’ajuda d’un barceloní anònim que va recollir la carta que Buira havia llançat a l’exterior del recinte carcerari, va poder donar senyals de vida a la seva muller.

La unitat d’Isidre Palau fou enviada des del front del Segre a l’Ebre per tapar forats del front; hi arribà el 4 d’octubre de 1938 i els va rebre el foc intens dels canons de l’exèrcit “franquista” i els bombardeigs aeris que es convertiren en els pitjors enemics de les columnes republicanes; els van situar als voltants de Corbera on serien fets presoners; va ser aquí on va reconèixer el cadàver d’un altre cunyat: Antoni Buira Farré.

A l’acabar la guerra tots dos van conèixer el jou dels vencedors entre companyies de soldats treballadors i estades als camps de presoners. La informació treballada, explica Redó, es basa en l’arxiu familiar de la filla i neboda Teresa Buira Basagaña qui també ha cedit les fotografies.

L’adreça del web és: www.memoria.cat/buira-palau