A l'estiu hi ha prou espai per no ensopegar amb les tovalloles veïnes. A més de les dunes, la platja de Mindelo destaca per les grans roques al costat de l'aigua, que no solen ser habituals en altres arenals del nord lusità. Els penyals la fan més abrigada, a més de sumar bellesa al paisatge, integrat en la Reserva Ornitològica do Mindelo.

Aquesta zona del litoral sud de Vila do Conde posseeix un variat conjunt de valors tant biològics com a paisatgístics, dels quals destaca l'existència d'un original mosaic d'hàbitats que van des de cordons dunars fins a penyals, zones humides, pastures i àrees agrícoles al llarg d'una línia de costa de 8,5 quilòmetres d'extensió. Se situen entre el marge esquerre de la desembocadura del riu Ave i el marge dret del riu Onda, gairebé al límit amb Matosinhos.

Pionera de la conservació de la naturalesa a Portugal, en aquesta àrea hi ha comptabilitzades més de 150 espècies d'aus que resideixen o bé hi passen per fer una aturada en els seus vols migratoris. A la flora endèmica de les dunes cal afegir-hi una variada representació d'amfibis, rèptils i mamífers com ara esquirols o mosteles.

La Reserva de Mindelo va ser fundada el 2 de setembre del 1957 per iniciativa de Santos Júnior, catedràtic de la Universitat de Porto i un dels pioners de l'anellament científic d'aus a Portugal. Ha passat a la història com la primera àrea catalogada existent del país lusità, forma part de la Paisagem Protegida Regional do Litoral de Vila do Conde des del 2009. La platja de Mindelo és un bell arenal d'aigües cristal·lines triat per molts per passar-hi uns dies descans. Sobra espai per als estiuejants sense l'aclaparament d'altres platges més concorregudes i té totes les condicions per practicar nombrosos esports, des de pesca fin al surf, entre molts altres.

Existeixen itineraris per conèixer l'àrea catalogada, per passarel·les i camins senyalitzats per tal de no erosionar el cordó dunar. Després d'un dia de platja o d'excursió, Vila do Conde explica la seva història de segles, visible en monuments com ara el monestir de Santa Clara i l'aqüeducte que dominen l'espai urbà, o bé l'església matriu, que despunta al nucli antic.

De la vocació marinera d'aquest concello que viu enganxat al mar en donen testimoniatge importants espais culturals, com el Museu de Construção Naval o la Nao Quinhentista, una nau del segle XVI a la qual no falta cap detall.