Reivindicant l'obra de Josep Tomàs Cabot

Quan l'editor berguedà Jaume Huch li va proposar de compilar la seva obra, l'escriptor manresà Josep Tomàs Cabot (1930) va quedar «sorprès. No ho vaig trobar oportú». El perquè era senzill, segons l'autor: «Era unaEll es defineix d'escriptor de «primeres edicions»; és a dir, «jo no he fet mai best-sellers». Però la seva estrena, el 1960 amb El piquete (Destino), li va suposar guanyar un dels premis més prestigiosos de la literatura castellana de llavors, el Sésamo de novel·la breu; se'n van fer diverses edicions; es va traduir al txec (en català el 2004, amb el títol Escamot d'afusellament) i fins i tot va tenir una adaptació televisiva a TVE Catalunya, titulada Piquet d'execució, el 1977. I la segona, La reducción, del 1963, (no traduïda al català) va repetir l'èxit d' El piquete, amb adaptació audiovisual inclosa a TVE el 1966.

La reticència es va començar a estovar quan els escriptors manresans Josep Maria Aloy i Llorenç Capdevila, a qui Jaume Huch havia explicat el projecte, van llegir les obres «amb calma». Un estat que, segons el degà de les lletres bagenques, li escau a la seva literatura. Aloy i Capdevila van escriure «uns treballs molt complets» de l'obra de Tomàs Cabot que li van retornar una «seguretat que em va animar a tirar endavant la reedició. Sobretot perquè hi vaig veure sinceritat i fonament, i mèrits en les meves novel·les que ni tan sols jo hi percebia. Ells i el Jaume estaven convençuts que valia la pena i jo hi confio».

El resultat serà l'edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot (Edicions de l'Albí) en quatre volums, el primer dels quals es presenta avui amb una acurada introducció de Llorenç Capdevila que repassa una trajectòria literària de més de ciquanta anys, començada el 1960 i que el mateix autor va donar per acabada el 2010. En total, l'edició completa inclourà 13 novel·les, totes elles aparegudes en català i ordenades no cronològicament sinó per períodes històrics. Decidir aquest ordre no és gratuït. De fet, totes les novel·les de Tomàs Cabot estan ambientades en diferents moments de la història i no en repeteix cap. Ell en troba l'explicació en el fet que «el present mai no m'ha agradat gaire, de la mateixa manera que no hi ha cap personatge que s'assembli a mi».

Així, el primer volum inclou Bona nit, senyor hoste! (ambientada al segle XIV), L'inesperat arcàngel del matí (segle XVI) i Escamot d'afusellament (durant la primera guerra Carlina, el XIX). La primera i la tercera són, respectivament, Cántico en la noche (1969) i El piquete (1960), refetes i publicades al català el 2004 i el 1985, respectivament. L'inesperat arcàngel del matí (1986) va quedar finalista al Premi Ramon Llull.

Els tres volums restants, el 2019

Els tres volums restants és previst que es publiquin al llarg del 2019, explicava ahir, acompanyant Tomàs Cabot, l'editor Jaume Huch. El segon volum inclourà Els miralls de Schubert (2001) -la música ha estat una de les passions de l'autor-, ambientada al principi del segle XIX; El tren de Sibèria (2005) -l'acció transcorre al principi del XX-; i El joc de l'urani (2003), durant la Segona Guerra Mundial. El tercer es dedicarà a la trilogia publicada el 2013, El cercle tràgic, que inclou les novel·les Giravolt dels dies (1986), Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin (1998), tres títols amb els quals Tomàs Cabot repassa la història social de Catalunya des de la Setmana Tràgica fins a l'esclat de la guerra civil. Finalment, el quart i darrer volum de l'obra completa sumarà quatre títols: L'últim experiment (1994) -final del segle XX-; Weekend amb Robinson Crusoe (2007) -segle XXI-, La cadena (relats de diferents moments de la humanitat) i 2112 (2003), una novel·la breu situada al segle XXII.

Una segona vida

Ara fa un parell d'anys, Tomàs Cabot va lliurar a l'Arxiu Comarcal del Bages els exemplars de les seves novel·les i documents personals i familiars amb la intenció que històries i personatges «no es perdin del tot, encara que allí sobrevisquin en un estat de letargia». Però amb la reedició de l'obra completa, aquests llibres «tornaran a reviure». En el seu cap, explica, «els personatges encara hi són. I d'algun n'estic enamorat». Parla de la Lliberta, la protagonista d'una de les seves obres indispensables, Deu visites al company absent, que va publicar Columna -L'Albí el 1997 i amb la qual Huch iniciava la seva relació professional amb Tomàs Cabot i fins avui, amb una dotzena d'obres publicades. Per a l'editor berguedà aquest gran personatge femení, una dona anarquista, forta, intensa, «marca una literatura, com la Colometa de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda». Tomàs Cabot no és optimista respecte de caçar joves lectors amb les reedicions. Però creu que la seva obra potser interessarà més com a material d'estudi literari. Per a Huch, els punts forts de l'autor són el domini de l'espai i del temps, que mai no eclipsa ni argument ni personatges; i una aparent simplicitat, difícil d'aconseguir, que fa fluir la narrativa amb molta «expressivitat».

Obra descatalogada

L'objectiu, segons Huch, és reivindicar l'obra d'un escriptor «amb una sòlida trajectòria de mig segle que mereix ser revisitada i reconeguda». Una carrera literària encetada en la dècada dels seixanta, als 28 anys, en castellà i amb tres novel·les, i que va continuar ja els anys vuitanta i en català. En catàlegs de Destino, Planeta, La Campana, Pagès Editors, L'Albí... Reeditar les novel·les és poder-les llegir de nou perquè «moltes ja havien estat descatalogades». Per a l'editor es tracta «d'assumir un projecte per facilitar que les noves generacions hi tinguin accés». I per fer un avís: el cas de Tomàs Cabot és paradigmàtic d'autors amb «una gran trajectòria, amb qualitat literarària, lluny dels focus, que no mereixen caure en l'oblit».