24 de gener de 2019
24.01.2019

Històries que cabien en una butxaca

Una mostra dels Bolsilibros de Bruguera recupera la figura de Vic Logan, pseudònim de la berguedana M. Victòria Rodoreda

23.01.2019 | 23:55

Cosina llunyana de l'autora de La plaça del Diamant i Mirall trencat, la berguedana Maria Victòria Rodoreda Sayol (1931-2010) va fer fortuna com a guionista de còmics i va ser una de les autores que, amb el pseudònim de Vic Logan, va escriure centenars de novel·les per a les col·leccions dels Bolsilibros de l'e-ditorial Bruguera, que, del 1950 al 1986, van atreure l'interès de milers de lectors. El manresà Joaquim Noguero recupera la figura de la Rodoreda berguedana i la memòria d'aquells llibres de petit format que van marcar una fita en la història de la literatura popular en castellà durant gairebé quatre dècades a l'exposició Secrets de butxaca, que es pot veure a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona en el marc del festival literari BCNegra, que comença avui.

«M'ha sorprès agradablement», va comentar Noguero ahir al migdia sobre una autora que no tenia guardada en el record de les lectures fetes en l'adolescència: «La meva àvia Carme llegia molta novel·la policíaca i de l'oest, i els meus germans i jo agafàvem els seus llibres mentre que ella ens prenia els tebeos, i així intercanviàvem llibres i revistes». Des de l'inici de la BCNegra, Noguero ja ha fet, amb la d'enguany, vuit exposicions a la biblioteca de la plaça de Lesseps de Barcelona.

Llibres per escapar de la grisor

En l'Espanya gris del franquisme, els Bolsilibros de Bruguera –en certa manera hereus de les publicacions pulp com la Biblioteca Oro de l'editorial Molino– van omplir de color, gràcies a les portades il·lustrades, i històries d'intriga, fantasia i terror, la vida dels lectors. El 1950, el segell barceloní va iniciar la col·lecció Servicio secreto, que fins al 1986 va treure més de 1.700 títols i va ser el punt de partida d'un imperi de literatura popular que va mobilitzar nombrosos autors i il·lustradors al servei d'uns llibres de 15 x 10,5 cm i entre 96 i 126 pàgines repartits entre diverses col·leccions temàtiques.

«Vam escriure prop d'un miler de novel·les durant vint anys», va comentar Rafael Barberán, fent servir el plural per incloure en l'equip la seva parella, Àngels Gimeno. «Jo escrivia en una Pluma 22 d'Olivetti i ella buscava la documentació i ho passava a net en una altra màquina d'escriure». Les dues s'exhibeixen en una de les vitrines de l'exposició.

La seva és una història tan singular com fascinant i que exemplifica fins a quin punt els autors van ser tan invisibles com populars les seves obres. Per imitació dels grans autors de novel·la negra de l'època, els escriptors de la Bruguera van adoptar un pseudònim anglosaxó: Rafael Barberán era Ralph Barby, rere Silver Kane hi havia Francisco González Ledesma, Juan Gallardo va ser Curtis Garland, Antonio Vera es va disfressar de Lou Carrigan i, entre d'altres, Maria Victòria Rodoreda va signar com a Vic Logan.

«La gent es pensava que érem americans», reconeix Barberán, que encara és al peu del canó i, tant ella com l'Àngels –plegats van crear l'editorial Olímpic SL després de deixar Bruguera, que va durar un quart de segle– continuen escrivint. «Trigàvem entre 10 i 12 dies a escriure una novel·la i lliurar-la, hi estàvem compromesos per contracte», explica Barberán: «I cobràvem el 5 % de cada tirada, que eren de 15.000 exemplars».

Amb títols com Diario de un hombre asesinado, Conspiración siniestra, Morir casi dulcemente i Trayecto Barcelona-Madrid, la Rodoreda berguedana també té el seu lloc en la història de la literatura popular del segle XX. Va escriure guions per a còmics de l'editorial Toray com les populars Hazañas bélicas, i els anys 70 va entrar a Bruguera. En la seva dilatada carrera va sovintejar tant el gènere policíac com el fantàstic, el bèl·lic i el romàntic. Rodoreda va morir el 2010 a Barcelona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.