Un documental per celebrar 30 anys de La Mostra de Teatre als Instituts de Manresa

El teatre és una passió que, un cop inoculada, no té remei. I la fervent convicció dels beneficis pedagògics -personals i socials- que aquesta disciplina artística aporta als adolescents és la passió que uneix les actrius i docents manresanes Alícia Puertas (1974) i Ada Andrés (1970), professores de la Mostra de Teatre als Instituts, una activitat que enguany compleix tres dècades a la capital del Bages i en la qual han participat més de 1.500 adolescents de 12 a 18 anys.

Per celebrar-ho, però també per reivindicar que el teatre torni a formar part del sistema curricular de l'ensenyament secundari -ara és una extraescolar-, Puertas i Andrés van decidir, a l'inici de curs, que volien posar fil a l'agulla i fer partícip de l'efemèride als alumnes actuals (que van fer una masterclass el març amb Guillem Albà) però també als exalumnes, al professorat que ha impartit les classes i a la ciutat.

I avui arriba el primer gran dia. El teatre Conservatori serà l'escenari d'una exposició dels 30 cartells de la Mostra -que han estat més «difícils de trobar» del que s'imaginaven- i de l'estrena d'un documental, titulat 30 anys. Mostra de Teatre als Instituts de Manresa , que ha dirigit la directora manresana Isabel Casanova amb el manresà Jaume Ferrer a la part tècnica (so, grafisme, postproducció) i amb Andrés i Puertas com a ideòlogues. Un treball, expliquen, «creat a vuit mans», que ha passat de ser un simple «powerpoint» que recollís imatges de les diferents dècades, a un audiovisual de 50 minuts després de rebre un ajut de 3.000 euros de la regidoria d'Ense-nyament de Manresa. L'entrada a l'estrena d'avui és lliure i gratuïta. Un treball que no preval la part històrica (tampoc la defuig) però que sobretot apel·la a les «emocions» a través de la veu dels protagonistes: des de Teti Canal, la primera professora d'uns tallers que va impulsar fa 30 anys el Centre del Vallès de l'Institut del Teatre; Carme Sánchez (que va fer classes durant 19 anys) i el clown Marcel Gros (mestre durant dos anys) passant per exalumnes que van fer el salt a la professió, com Pep Garcia-Pascual i Ivan Padilla; docents dels instituts com Teresa Torra i figures com Pau Monterde, exdirector de l'Institut del Teatre. I, evidentment, les dues ànimes de la celebració: Ada Andrés, docent de vocació des que es va llicenciar, que és professora dels tallers a Manresa des del 1991, i Alícia Puertas, que va entrar a formar-ne part una dècada després, el 2001.

Una ciutat «única»

No és poca broma: Manresa és l'única ciutat de la província de Barcelona que manté aquests tallers que van formar part del programa curricular escolar; que es van desvincular de l'Institut del Teatre el 2008 i que van tenir una greu crisi quan a final del curs 2010-11 la Diputació va tallar l'aixeta de les subvencions. A Manresa, la Mostra de Teatre als Instituts ha sobreviscut com a extraescolar gràcies a l'AMPA dels centres, l'Ajuntament i la fèrria voluntat de les docents.

Actualment, participen dels tallers uns 45 alumnes de tres dels sis instituts de Manresa: Pius Font i Quer, Lacetània i Guillem Catà. El Lluís de Peguera, curiosament l'únic que imparteix el Batxillerat Artístic, va deixar de prendre-hi part fa vuit anys quan l'ens provincial va retirar la subvenció. I «el repte», com expliquen Andrés i Puertas, seria convèncer del valor pedagògic del teatre a la resta de centres de la ciutat.