Les petites històries que han fet Història seran protagonistes, entre el 4 i el 9 de novembre, de les jornades Barcelona Novel·la Històrica, en les quals participaran, entre d'altres, les escriptores Isabel Allende, Jo Baker i Carme Riera, l'historiador José Enrique Ruiz-Domènec i l'editora Maria Bohigas.
El comissari de l'esdeveniment, Fèlix Riera, explica que, després d'unes edicions en les quals es va tractar sobre la condició humana o la creació, ara ha arribat el moment "d'aprofundir i explorar en les petites històries que quan s'observen es veu la gran transcendència que han tingut en l'època i el lloc on han ocorregut".
Durant aquests dies, a l'Ajuntament de Barcelona, la Biblioteca Jaume Fuster, La Villarroel o als carrers de la ciutat s'han organitzat taules rodones, debats, un acte festiu i rutes literàries per posar de manifest que "el motor de la Història no són només els grans homes".
L'escriptora Isabel Allende rebrà el dia 4 el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, que se li entrega per "encarnar la implicació personal amb l'època en la qual li ha tocat viure", i, l'endemà, a La Villarroel, mantindrà una conversa amb el periodista Óscar López sobre "Construir històries".
L'autora de La casa de los espíritus reflexionarà sobre "la importància de la història com a detonant i embolcall" dels relats de la ficció.
Fèlix Riera ha opinat que són "les petites històries les que han construït històries extraordinàries, sorprenents, les que ens ajuden a entendre que la Història la fa la gent".
A més del lliurament del premi a Isabel Allende, dilluns 4 de novembre, l'escriptora Care Santos i l'historiador Ruiz-Domènec debatran, moderats pel mateix Riera, sobre els detalls i les anècdotes, sovint invisibles, que han contribuït a canviar els transcurs dels esdeveniments.
En la xerrada tindrà el seu protagonisme l'obra d'historiadors i escriptors com Georges Duby, Carlo Ginzburg, Natalie Zemon Davis i Umberto Eco.
L'historiador Justo Serna i la investigadora Cynthia Gabbay tractaran en un debat, el dia 5, sobre com l'historiador es converteix en una mena d'entomòleg quan estudia el que és pròxim, mentre que la historiadora Isabel García Trócoli i Núria Pradas, escriptora veïna de Sant Esteve Sesrovires, tractaran sobre la fundació de Barcino.
L'autora d'El álbum de fotos, Jo Baker, i Anelio Rodríguez Concepción, autor d'Historia ilustrada del mundo, parlaran sobre el paper de la microhistòria com a reflexió crítica del passat a partir de les sagues familiars, mentre que el crític Sebastià Gasch, que va conèixer Federico García Lorca, Joan Miró o Carmen Amaya, serà reivindicat per Victoria Combalia i el periodista Víctor Fernández.
Un altre dels debats, amb Carme Riera, l'exalcalde de Palma Ramon Aguiló i Vicenç Villatoro, moderats per Pepa Fernández, el dia 6, rememorarà que aquest any es compleixen 25 de la publicació de Dins el darrer blau, la novel·la coral de Riera basada en el judici i la condemna d'un grup de jueus de Mallorca.
La recentment morta Neus Català tindrà, així mateix, un paper en aquestes jornades, en les quals l'escriptora Carme Martí, la periodista Sílvia Marimon i Carme Rei-Granger, neboda de l'última supervivent catalana de Ravensbrück, s'interrogaran sobre les empremtes que els camps de concentració nazi van deixar en els seus presoners supervivents.
L'impacte de les dictadures en les famílies serà el que tractaran l'autora de Las siete cajas, Dory Sontheimer, i el novel·lista argentí Javier Argüello, mentre que l'editora Maria Bohigas i el poeta David Castillo, el dia 7, s'endinsaran pel llibre de Joan Sales El vent de la nit.
El fill de l'italià, l'obra de Rafel Nadal, servirà per aprofundir en conceptes com identitat col·lectiva i identitat individual, en un acte en què participarà també la dramaturga Marta Barceló.
D'una altra banda, Màrius Serra estarà al capdavant de l'acte lúdic amb lectors i escriptors denominat Cronos, el dia 8, i l'escriptor Martí Gironell s'encarregarà de la Petita ruta per la gran història, als carrers de Barcelona.
Fèlix Riera creu "innegable" que Barcelona Novel·la Històrica, amb un pressupost de 95.000 euros, com "qualsevol altra manifestació cultural, quedarà influenciada pels esdeveniments d'aquests dies a Catalunya".
