eva contra eva
? Direcció: Sílvia Munt. Adaptació i dramaturgia: Pau Miró. Intèrprets: Emma Vilarasau, Nausicaa Bonnín, Eduard Farelo, Andreu Benito i Marissa Josa. Dissabte, 18 de gener. Teatre Kursaal de Manresa.
La Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa va encetar el cap de setmana passat la nova temporada amb l'estrena d' Eva contra Eva, una versió lliure de l'actor, director i dramaturg Pau Miró de la pel·lícula All about Eve (1950), de Joseph L. Mankiewicz, que tenia Bette Davis i Anne Baxter encapçalant el repartiment. La versió teatral catalana arriba amb el meticulós i acurat treball de la directora Sílvia Munt i amb l'esplèndida Emma Vilarasau.
Eva contra Eva enfronta o més aviat uneix el camí de dues actrius, una de veterana, reconeguda i admirada (Vilarasau), i una de jove i, en certa manera, enigmàtica i misteriosa que cerca una oportunitat (Bonnin).
L'actriu veterana rep la visita de la noia la darrera nit de representacions de Clitemnestra, a la recerca d'un autògraf i d'algun consell. Són dues dones cara a cara, dues generacions i, molt probablement, la trobada de dos punts de vista i opinions distants. El moment esdevé un punt d'inflexió per a ambdues. La jove aspirant demana pas, la joventut vol l'espai que creu que se li nega. L'actriu veterana es planteja la validesa i la continuïtat del seu treball: l'edat és un element amb tant de pes com el que es creu? Ja ha arribat el seu moment? La seva retirada? Nous talents i experiència no poden conviure i aprendre els uns dels altres sense caure en una esperada rivalitat?
Una reflexió escènica que desenvolupa un camí de proximitat amb l'espectador, la reflexió va més enllà de l'escenari. La convenció o el corrent social, massa vegades, fa caure en els tòpics més evidents i desgastats i que molts cops esdevenen motor i força de continuïtat. Una veu, una mirada, la del crític teatral (excel·lent treball d'Andreu Benito), esdevindrà el conductor vident del que és realitat o és aparença, en aquest joc de miralls construït a l'escenari. El director (Farelo) i la representant (Josa) cauen en la seducció de l'aparença, que els fa creure que és el camí a seguir per continuar, per no repetir-se. Estan equivocats o només veuen una imatge atraient i nova?
Un treball coral magnífic en el qual Vilarasau es fa seu el text: intensa, modulada, vibrant, la seva interpretació va creixent com el seu personatge, que el volien apartar i emmudir i acaba prenent possessió de l'espai i de la paraula, reivindicativa i lluitadora. La lluita no és només a escena, és diària. Un molt bon muntatge per iniciar la temporada.
