23 de setembre de 2020
23.09.2020
Regió7

«Aspiro que els lectors que té Ken Follet en català i castellà puguin ser els meus»

Martí Gironell presenta avui a la Parcir «Paraula de jueu», la continuació, tretze anys després, del supervendes «El pont dels jueus»

22.09.2020 | 23:30
Martí Gironell amb el pont de Besalú al fons de la imatge, protagonista de la darrera novel·la

Diu que les paraules són necessàries per bastir ponts de diàleg i que el gran virus és la ignorància. L'antídot? Voler saber. Ell busca ser reconegut en l'estil en la seva tornada a Besalú, al segle XIV, per reconstruir un pont que s'alça, metafòricament, entre dues cultures

«Rentar-nos les mans. Aquesta acció que ara fem tots contínuament, prové d'un ritual d'origen jueu que ha acabat sent una rutina diària. Més enllà de la qüestió espiritual jueva, els cristians la van acabar adoptant en la vessant higiènica. Amb voluntat, sempre pots descobrir què hi ha més enllà». Un exemple que l'escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) explica per evidenciar que cultures com la musulmana, o la jueva, en aquest cas, han deixat un important llegat a casa nostra; que la nostra tradició és fruit de la barreja de totes elles. A Paraula de jueu (Columna), la continuació d' El pont dels jueus, un supervendes editat fa 13 anys, l'escriptor reivindica el poder de les paraules amb la «voluntat» d'entendre l'altre. Ho fa prenent com a metàfora la reconstrucció del pont de Besalú, al segle XIV, una empresa que uneix la comunitat cristiana i la jueva. Però set segles després entendre l'altre continua sent, massa sovint, una utopia.


Què significa Paraula de jueu?

Significa una vegada més treballar la idea simbòlica però alhora molt real que les paraules són les pedres necessàries per bastir ponts de diàleg i d'entesa entre persones de colors, creences i idees diferents, en aquest cas entre la comunitat jueva i la cristiana. És una novel·la històrica, una aventura medieval, que s'ha de llegir segons les circumstàncies del segle XIV però de la qual es poden extrapolar lectures als dies que estem vivint. Per a mi Paraula de jueu és tot això que explico i que defenso. La reflexió és aquesta: depèn de com utilitzis les paraules la història pot anar d'una manera o d'una altra.

És a dir, no hem canviat tant.

Escriure novel·la històrica et permet certa distància i la possibilitat de veure tots els punts de vista sobre un fet. Però ara i abans quan hi ha interessos i la voluntat de les elits empenyen ho paga el poble. Quan les paraules des dels altars o les cort reials feien dubtar, la convivència trontollava, i creixia aquesta por cap a l'altre, cap al desconegut... Com ara. Per a mi el gran virus és la ignorància.

I com es combat?

L'antídot és voler saber, la voluntat de voler conèixer l'altre. És la idea que hi ha al darrere de la història del Kim (jueu) i de l'Esther (cristiana), la de de crear aquests ponts.

Per què ha esperat 13 anys?

Perquè se'm van creuar altres històries... Al cap d'un any d'haver publicat El pont dels jueus ja em vaig posar a treballar en el que era per a mi una continuació natural: com reconstruiria el pont de Besalú el mestre d'obres Pere Baró a l'inici del segle XIV. Per la documentació que havia remenat quedava clar que havia estat un segle convuls, complicat per les relacions entre jueus i cristians i que aquest fet donava peu a bastir una altra novel·la. Però també era conscient que calia una extensa feina de documentació. Paraula de jueu s'ha anat coent a foc lent.

Què li interessava de la cultura jueva?

Tenim més de jueus del que ens podem pensar. És una comunitat, amb una cultura i una religió que ha estat molt implantada a casa nostra. Ens ha influït en la manera com conreem, com pensem, com cuinem, per exemple, l'adafina, que seria la parenta llunyana de la nostra escudella i carn d'olla... Donaven molta importància a les paraules, amb el Llibre de la Creació, per exemple. Intenten ennoblir l'art de manipular paraules, en el bon sentit.

Home curiós?

Les novel·les surten de la curiositat. Trobes una història i si la pots vertebrar a partir d'una eina tant potent com és la ficció et dona claus per entendre que va passar en aquella època. I és la feina que ha de fer la literatura.

I el que vol, com a escriptor?

És la conseqüència natural. Un cop t'has encuriosit per la matèria, per uns fets, els vols explicar. És també la filosofia del periodista. Saber el perquè de les coses i comunicar-les a qui et vulgui escoltar. Per a mi, un llibre és un artefacte comunicatiu de primer ordre: serveix per compartir coneixement, històries, valors, entreteniment... I una via és la novel·la històrica, un gènere que sempre és entre les preferències dels lectors perquè ens agrada saber què va passar quan nosaltres no hi érem. I que ha de ser versemblant.

Què hem après?

Res.

Condemnats a repetir errors?

L'Eudald Carbonell diu que la nostra espècie està cridada a col·lapsar si no anem tots plegats amb la voluntat d'arremangar-nos i d'empènyer en la mateixa direcció. En totes les èpoques hi ha persones que lluiten pel que ens uneix. Però és clar, l'interès econòmic i polític ho acaba corrompent tot. Ara i abans.

Què n'espera, després dels 100.000 exemplars venuts de la primera part?

(Riu) Em conformaria amb tots els lectors que ha tingut El pont dels jueus des del 2007 i fins avui. Es va reeditar el 8 de juliol i ara, l'1 d'octubre. És evident que no és el mateix el 2007 que el 2020 però tinc la intenció de pedalar el que calgui perquè aquesta història que a mi m'ha apassionat arribi al màxim de lectors. Vull compartir-la i defensar-la, encara que sigui amb mascaretes i distància.

La casualitat ha fet que Ken Follet, el gran long seller de la novel·la històrica, tregui llibre, també ara.

(Riu) No hi tinc res a pelar amb aquest home! Soc molt conscient que juguem en lligues diferents. Però em fa gràcia que m'ho demanin perquè fins i tot la meva editora parla de l'etiqueta del 'Ken Follet català'. Què més voldria! Parlant seriosament, aspiro que els lectors que té en Ken Follet en català i en castellà puguin ser els meus... que són molts.

La paraula escrita té la mateixa importància, ara?

No tinc prou distància per jutjar l'ara. Però crec que hem de tornar a posar en el centre de les nostres vides el significat, el valor i el poder que tenen les paraules ben utilitzades, no buides de contingut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.