Apropar les havaneres a la mainada
Les Anxovetes expliquen un conte sobre tres germanes introduint-hi peces tradicionals i pròpies

«Ondina» es pot veure a l'auditori de la sala Plana de l'Om, avui, a les 11 h | / Adrià Sivilla
Marta Pérez, Montse Ferrermoner i Tona Gafarot van crear Les Anxovetes l'estiu del 2012 amb l'objectiu de «rejovenir i feminitzar el món de l'havanera», destaca Gafarot. Amb quatre discos publicats i diversos espectacles a l'esquena, ja han participat en dues edicions de la Fira Mediterrània. Enguany hi presenten una proposta diferent: a cavall entre un conte musicat i un concert teatralitzat, Ondina , es dirigeix al públic familiar amb la voluntat «d'apropar les havaneres a la mainada. Hi ha un guió teatral, però a través de les cançons també s'explica la història», destaca la cantant.
Ondina explica la història de tres germanes, filles d'un mariner que es va ofegar un dia de tempesta. La mare, entristida, les allunya del mar i les porta a la muntanya, però totes tres senten la crida de les ondines, uns personatges mitològics molts semblants a les sirenes i decideixen tornar, totes soles, a la platja. Serà durant el viatge que redescobriran temes relacionats amb el món marí, amb les tavernes, amb els pirates, amb el rom cremat...
Així, enmig de la història, sonen una vintena de cançons del repertori habitual de Les Anxovetes. Algunes de ben conegudes, com El meu avi , La bella Lola , Mariner de terra endins i Mare vull ser pescador , d'altres de menys conegudes com Des del llagut es veu el poble franc («que ens agrada molt i la cantem a cada concert») i La botiguera , i també de pròpies: El viatge , inclosa a En sal , el segon disc del grup; i Ondina , creada especialment per a l'espectacle. Tot i que la cançó a la qual fan referència més sovint durant el muntatge és Vell pescador . «Incloem una vintena de cançons, però d'algunes en sona una estrofa i la tornada, i d'altres només un parell de frases», detalla Gafarot.
Per a aquest espectacle - acotat a infants de 5 a 9 anys, però que es dirigeix a tothom on s'inclouen gags humorístics adreçats a petits i grans - , Les Anxovetes han sortit de la seva zona de confort i s'han convertit en cantactrius (el personatge de cadascuna s'emmiralla en com són en realitat). En aquest procés els segueixen la veta els Seitons del grup: el guitarrista Salva Gallego, el contrabaixista Xevi Pasqual i el tècnic de so Xevi Salvatella. I, per crear l'espectacle, han tingut la involucració del dramaturg Sadurní Vergés i del director d'escena Martí Torras. El vestuari el signa Carme Puigdevall i se suma també a l'equip Marco Mattarucchi, tècnic de llums.
Veure que als seus concerts cada cop hi va gent més jove, i «mainada que arrossega els pares», va esperonar Les Anxovetes a crear un espectacle dirigit al públic infantil: «A més és la manera de garantir el futur de l'havanera, que té un públic tirant a gran. En això influeix la manera d'intepretar les cançons. Cal conèixer el gènere per poder-lo jutjar, perquè té una sonoritat molt bonica», destaca Gafarot.
Les Anxovetes van començar a crear Ondina fa un any, i la cantant considera que tirar-lo endavant, «en plena crisi sanitària i econòmica, és un acte de valentia». Desitja que funcioni «l'aparador que és la Fira, que ens vegin molts programadors i que puguem rodar l'espectacle, que en tenim moltes granes». Hi ha expectació: les entrades estan exhaurides.
- El comiat de Sílvia Flotats desborda el tanatori de Mémora
- Una treballadora de Lledoners denuncia el director de la presó per 'assetjament
- Joaquim Espelt, alcalde de Vilada, sobre el cadàver trobat a la Baells: 'No creiem que la víctima sigui del poble
- El sopar solidari d'Althaia supera expectatives: 454 persones es comprometen amb el centre per la nova sala d'hemodinàmica
- Els professors de l'institut Guillem Catà de Manresa acorden no fer sortides ni colònies
- Tancar el portal amb clau pot sortir molt car: la pràctica que encara fan moltes comunitats i que posa en risc els veïns
- El rector presenta una denúncia per la col·locació d'una pancarta a la Seu de Manresa
- L’animal més letal del planeta: mata més que les guerres i encara el subestimem
