El Bisbat de Solsona ha nomenat Carles Freixes i Codina nou director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Freixes és arquitecte tècnic especialitzat en el camp de la restauració patrimonial i té un postgrau en Direcció estratègica de museus i centres patrimonials. Forma part de la Comissió de Patrimoni del Bisbat i ha treballat en la conservació i salvaguarda del fons d'art de la diòcesi. La seva vinculació al museu és estreta des de l'any 2014 i és membre del seu patronat.

Freixes agafarà el relleu de Lluís Prat i Sabata, que després de sis anys ha renunciat al càrrec. Durant tot aquest temps, mossèn Prat, com ahir especificava el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, que li agraïa la «dedicació i l'esforç», «ha obert camí cap a un nou museu empenyent el nou pla estratègic».

El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, segons conveni, té una direcció proposada pel Bisbat de Solsona i una direcció tècnica proposada per la Generalitat de Catalunya. Amb les especificitats que el temps ha anat donant al conveni original, actualment l'equip directiu continuarà configurat de la mateixa forma i coincideix el canvi en ambdues direccions.

Així, a més del nomenament per part del Bisbat de Solsona de Freixes com a nou director, fa uns mesos va sortir a concurs la direcció tècnica, proposada per la Generalitat de Catalunya, que va guanyar Lídia Fàbregas i Solé. Aquest lloc estava vacant després de la jubilació de l'anterior director tècnic, Jaume Bernades i Postils.

Fàbregas, arqueòloga i postgrau en direcció estratègica de museus i centres patrimonials, és membre de diversos equips de recerca arqueològica vinculats al territori. La seva relació professional amb el museu ha estat intermitent des de l'any 1998 i de forma fixa els darrers cinc anys, en tasques de comunicació i difusió i en la coordinació del pla estratègic. Tots aquests canvis coincideixen amb l'inici de la celebració del 125è aniversari del museu, quan, el 19 d'octubre del 1895, el bisbe Ramon Riu i Cabanes expressava el propòsit de crear un museu d'art cristià i exposava la creació d'una càtedra d'Arqueologia sagrada al Seminari amb la finalitat de promoure la conservació del patrimoni del bisbat.