Dues dones embolcallades per un plàstic transparent que limita el contacte s'abracen en el mural fotogràfic de grans dimensions que des d'ahir llueix en una de les parets posteriors de Casa Caritat de Manresa. Una obra de 84 m2 dels fotògrafs Oriol Segon i Joan Herbera i l'artista Marta Genís que, titulada L'abraçada i protagonitzada per una àvia i una noia jove, proclama la necessitat de recuperar el contacte més proper entre les persones, a hores d'ara contingut a causa de la pandèmia, i que oculta un missatge d'esperança pintat a la paret: s'anirà revelant a mesura que les condicions metereològiques vagin esquinçant el paper fotogràfic.
«Per a nosaltres és important destacar el paper de l'art regeneratiu, que ressignifica l'espai», van apuntar els tres joves manresans d'una obra de gran format que es pot veure al pati de Casa Caritat, per l'accés del carrer Verdaguer. La fotografia d'estudi, amb dues models anònimes, està formada per uns 130 panells de paper de 90 grams que s'han estat instal·lant els darrers dies. El resultat s'inscriu en la voluntat de l'Ajuntament de la capital bagenca de convertir parets i murs de la ciutat en llenços per a l'expressivitat de l'art urbà. Fins ara, però, no se n'havia omplert cap amb la combinació de fotografia i pintura.
Origen a l'Anònima
La gènesi del projecte s'ha d'anar a buscar ben a prop de l'indret on s'ha acabat plasmant. Tal i com explica Oriol Segon, «en la darrera edició de la Festa Major, el Joan i jo vem mostrar a l'Anònima, en una exposició col·lectiva coordinada pel Txema Rico sobre art fet durant la pandèmia, el resultat d'un treball fotogràfic en el qual vem proposar a una dotzena de persones una situació d'aïllament i contacte a través de la mobilitat condicionada per un plàstic».
Poc després, apunta Herbera, «vem anar imaginant aquest nou projecte», a iniciativa de l'ens municipal, «i vem voler innovar incorporant la pintura a la fotografia». D'aquesta manera, «el mural serà viu» perquè el fred, el vent, la pluja i el sol aniran ressecant, espatllant i estripant el paper. «Serà interessant anar observant dia a dia aquest procés», anota Genís.
L'ubicació de L'abraçada, que presenta una llum «renaixentista», indica Segon, atorga un valor afegit a la contemplació perquè la presència del sol, ja sigui al davant o al darrera, condiciona el punt de vista. Una altra particularitat de l'obra és la impressió en color, un treball en el qual hi ha col·laborat l'empresa Remsa.
«Estem davant d'una obra efímera que recull les singularitats de la paret, les seves textures», explica Segon, que anteriorment ja va crear peces similars com Protagonistes, un homenatge al món rural en clau femenina que va inaugurar l'agost passat a Solivella (Conca de Barberà) a través de les fotografies de 24 dones jubilades. Així mateix, la nuesa de les dues dones de L'abraçada fa una picada d'ull a Love is love, un mural de temàtica lèsbica de Cristina Dejuan que s'havia d'exposar al festival d'art urbà de Torrefarrera, el setembre passat, i va ser censurat.
