El Teatre Lliure va convocar un càsting obert per a joves d'entre 20 i 30 anys i s'hi van presentar 750 aspirants per a mitja dotzena de places. Un repte majúscul, però, després de tres fases de selecció, el berguedà Francesc Marginet (1993) va rebre la trucada que li confirmava que era un dels escollits per representar el muntatge La malaltia a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc. L'obra, escrita per Íngrid Guardiola i dirigida per Juan Carlos Martel, es pot veure fins a l'11 d'abril.
«En temps de pandèmia, passar un càsting i fer un espectacle en aquestes condicions és molt bo perquè la feina d'actor és molt precària», explica Marginet: «Més enllà del Lliure, el TNC, quatre teatres i quatre productores més, la resta sobrevivim fent els nostres projectes i pràcticament sense guanyar-hi res». El berguedà, que agraeix l'estabilitat que proporciona la producció i la possibilitat de fer currículum, valora també positivament «l'oportunitat que es dona a sis intèrprets joves i que no són coneguts, amb el risc que implica de cara a la resposta del públic. De fet, per a la salut teatral de Catalunya, hi hauria d'haver més obres com La malaltia».
La peça imaginada per Martel és un docudrama que beu d'El mal de la joventut, de Ferdinand Bruckner, escrita el 1929 per tractar sobre la falta de perspectives i el nihilisme d'un grup de joves estudiants de medicina que no veuen alternativa a l'aburgesament cap on els condueix la societat. Temes com la mort, el suïcidi, la depressió, l'amor romàntic, la prostitució i el pas a l'edat adulta es reprodueixen en la dramatúrgia de Guardiola amb la incorporació del dolor i la devastació que causa el capitalisme -un dels personatges diu que salvatge és una paraula massa bonica per convertir-la en l'adjectiu d'aquest sistema d'explotació socioeconòmic- en les vides dels joves d'avui en dia.
«Més enllà de si t'agrada la dramatúrgia o les interpretacions, l'obra genera debat», avisa Marginet, «i es planteja si la joventut d'avui se sent perduda». La malaltia, per al berguedà, «parla de moltes coses, l'amor és una manera de trobar el teu lloc al món, i cada personatge té el seu petit trauma. Bruckner va escriure en un període d'entreguerres sense futur ni incentius, i això ens connecta amb el moment actual, en el qual no sabem què passarà».
Un personatge proper
Francesc Marginet, conegut per ser part de la companyia Dúo Fàcil, on també hi ha el seu germà Marc, i que han estrenat fins ara les peces Y me morí i Bollywood, Bombay, Barcelona, interpreta a La malaltia un dels joves del 2021 que es posen a les ordres de la Desiree, una noia que fa píndoles audiovisuals de l'obra de Bruckner. I quan és dins del text del 1929, interpreta Petrell, un estudiant de medicina que vol dedicar-se a la música i, mentrestant, viu a costa de la seva parella.
«Aquest personatge em connecta molt amb mi mateix, compartim inèrcies, perquè jo vaig començar a fer biotecnologia però vaig veure que no era el que jo volia fer i vaig anar a l'Institut del Teatre», recorda: «És un procés de buscar el teu lloc al món, però no tant mentalment sinó prenent decisions. El Petrell té la necessitat de sentir-se viu, i deixa la Maria perquè se sent en una presó».
Cap a l'inici de l'obra, els personatges parlen de la violència dels càstings perquè són processos amarats de l'essència del capitalisme. «I tots sis estem fent l'obra després de sotmetre'ns a un càsting», reflexiona Marginet. «Jo no soc gaire de vendre'm i de fer videobooks, però el món del teatre és una gran fàbrica i estàs contínuament exposat, has de cuidar les xarxes, constantment has de fer, fer, fer ... i això és el que denuncia La malaltia», afegeix.
Presos de la desesperança, els protagonistes transmeten malestar perquè no troben alternatives al sistema que els toca reproduir. «És important qüestionar-nos-ho», reconeix Marginet: «Quan no hi ha alternativa, totes les alternatives són possibles; si no hi ha futur, tots els futurs són possibles».
