Ahir va ser el dia de la inauguració d’una de les edicions més espectaculars de la Mostra de Venècia i també de la presentació amb tots els honors de Madres paralelas, de Pedro Almodóvar. El manxec té una habilitat increïble per aquest tipus d’esdeveniments i per treure tot el suc de ser ara mateix el focus mediàtic de la premsa mundial. De fet, ja ha convertit en un fenomen social la polèmica a les xarxes al voltant del cartell del film, que barreja, amb bellesa i oportunitat, les imatges d’un mugró i un ull. El cineasta de Mujeres al borde de un ataque de nervios ha arribat al festival per a ser el centre d’atenció i per portar tota la seva cort de noies Almodóvar, integrada enguany per tres velles conegudes, Penélope Cruz, Julieta Serrano i Rossy de Palma, a les quals cal sumar una més que reivindicable Aitana Sánchez-Gijón i la fulgurant Milena Smit. Almodóvar ha escrit per a Cruz un gran personatge melodramàtic, carregat de silencis, i per a Smit un rol imprevisible i sofisticat. Goyas? Oscars? És possible. Després de la molt el·líptica i freda Dolor y gloria, ara Madres paralelas és un veritable greatest hits del cinema almodovarià: actrius interpretativament al límit, relacions mare-filla que exploten amb el pas dolorós del temps, narracions underground on l’atzar i la paradoxa s’entrecreuen desembocant en una resolució d’emotivitat tan intensa com els colors de la decoració... I amb un epíleg dramàtic afegit on denuncia la situació dels morts de la Guerra Civil sense desenterrar de les cunetes... Tant en la presentació veneciana com en una projecció per a acadèmics a la qual vam assistir la setmana passada el film ha obtingut sempre aplaudiments intensos. La tria d’Almodóvar per presentar la seva nova pel·lícula a Venècia -trencant amb la fidelitat de dècades a Canes- només es pot interpretar amb una voluntat òbvia de rebre, per fi, el gran guardó d’un certamen internacional. Però també la tria veneciana amb aquest film tan intens remet a una aspiració sense coartades, gairebé desesperada, de guanyar el seu tercer Oscar, després de Todo sobre mi madre i Hable con ella.