El mar perdut de Rosa Cerarols i Clara Nubiola arriba a les parets de l’Espai 7

Qui busqui el mar perdut de la Catalunya Central el trobarà a partir d’avui a l’Espai 7 del Casino. Ahir, una geògrafa amb esperit d’artista, la calderina Rosa Cerarols i una artista amb esperit de geògrafa, la barcelonina establerta a Castellterçol, Clara Nubiola, el dibuixaven, l’escrivien i el pintaven a les parets de la sala. Per què?. Per crear un relat d’aquest territori que fa més de 36 milions d’anys estava cobert per un mar càlid que es va començar a enretirar empès per l’aixecament dels Pirineus. El resultat del projecte?. Un mapa del llegat paisatgístic que es desplega directament sobre les quatre parets de l’Espai 7 a través de set itineraris amb els quals el públic podrà visualitzar els recorreguts a peu de Cerarols i Nubiola i fer-se, com elles, preguntes: Com es pot narrar el paisatge? Per què Montserrat té la forma que té? La muntanya nova de runam salí es corona com la més alta del Pla de Bages? Quina relació té la sal del mar i les mines existents en l’eix Sallent-Súria-Cardona?...

De buscar un mar i trobar un paisatge és el títol d’aquest projecte fruit de les diferents expedicions de Cerarols i Nubiola per la Catalunya Central: De Montserrat (el delta d’aquest mar desaparegut) a les coves del Toll, del Parc de l’Agulla a Calders, de Súria a Cardona. Unes caminades («és el mètode que justifica el projecte», apunta Cerarols) que van començar el juliol del 2019 i han acabat aquest setembre. La passió per caminar i l’interès pel paisatge va unir-les. Però Cerarols va haver de convèncer Nubiola, avesada a la complexitat dels espais urbans, que el paisatge natural ni era avorrit ni era monòton. I no va trigar gens quan li va proposar «una expedició per anar a buscar el rastre del mar perdut» de la Catalunya Central. Com? A partir de la vinculació de les seves particularitats geològiques d’origen i la petjada humana que ha donat com a resultat l’actual llegat paisatgístic. N’hi va haver prou per engegar De buscar un mar i trobar un paisatge, el projecte que avui s’inaugura i que va resultar guardonat en la cinquena edició del Premi Biennal d’Art Contemporani TAVCC |elCasino.

Cerarols i Nubiola no només han explorat el territori mirant-lo amb uns nous ulls; també han transformat l’Espai 7. Primer, pintant les parets (ara, de color crema) per després poder plasmar directament sobre elles aquests itineraris i escriure les seves observacions, amb anècdotes (la xafogor, la conversa amb un novici a Montserrat) i dibuixos (el geòleg Josep Maria Mata Perelló o el autoretrat de les artistes). La intenció, explicava Cerarols, és «transmetre la recerca d’aquestes expedicions a les parets de la sala a través d’un relat oníric». Però no s’equivoquin. Es tracta, també, de «superar el relat romàntic inherent al paisatge. El paisatge també és un polígon industrial», apunta Cerarols. I de reflexionar: «tenim paisatges excepcionals fruit de particularitats geològiques que ens estem carregant». Avui, però, somriu Cerarols, «sentirem el mar».