El curtmetratge 'Herència' del berguedà Eduald Corominas ha estat escollit com a candidat per endur-se un guardó en els XIV Premis Gaudí. La producció és un dels 15 títols seleccionats d'entre els 64 inscrits en aquesta categoria dels premis del cinema català.

La resta de curtmetratges que competeixen amb la producció berguedana per endur-se el guardó són 'L'estrany', d'Oriol Guanyabens; 'Daucus Carota', de Carla Linares; 'Ella i jo', de Jaume Claret; 'Fuga', d'Alex Sardà; 'Las infantas', d'Andrea Herrera; 'Ulisses', de Joan Bover; 'Animal salvatge', de Maria Besora; 'Can Gardell', de Sílvia Subirós i Florencia Aliberti; Facunda, de Marta Romero; 'Farrucas', de Ian de la Rosa; 'Inefable', de Gerard Oms; 'El Màrtir', de Fernando Pomares; 'L'extraordinària història de la Bruna', de Marc Riba i Anna Solanas, i 'La última Navidad antes del universo', de David Muñoz i Adrián Carmona.

L'Acadèmia del Cinema Català obre aquest dijous i fins a l'11 de gener la primera volta de votacions de la catorzena edició dels Premis Gaudí. La gala dels premis se celebrarà el diumenge 6 de març de 2022 a la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i no el 20 de febrer com s'havia anunciat. Un total de 59 títols competiran per les 22 estatuetes en la nit del cinema. Entre tots els títols hi ha 23 llargmetratges de ficció, 10 documentals, un film d'animació, 4 pel·lícules per a televisió, 6 pel·lícules europees i 15 curtmetratges. És en aquesta categoria on competeix l'obra de Corominas.

El curt va sorgir de l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i està ambientat a l'època de la postguerra civil en un poble dels Pirineus catalans. Narra la història d'un enterrador que té un problema des de fa molt temps: la gent del poble no es mor. Desesperat per trobar una solució, l'enterrador decideix matar algú per així cobrar els diners de l'enterrament. Durant l'assassinat una nena l'enxampa i li farà xantatge perquè no el delati. La bola s'anirà fent més gran mentre l'enterrador segueix fent coses per evitar que el descobreixin.

Entre la resta de categories dels populars guardons destaca la de 'Millor pel·lícula en llengua no catalana' en què competeixen 17 llargmetratges. Entre ells es troba 'Las leyes de la frontera', de Daniel Monzón, gran part de la gravació del qual va tenir lloc a Manresa.