El proper títol operístic de la temporada del Liceu és 'Rigoletto', de Verdi, amb quinze funcions del 28 de novembre al 19 de desembre. En aquesta ocasió s’ha reposat la coproducció del mateix teatre i el Teatro Real estrenada el 2009 a Madrid i el 2017 a Barcelona, signada per Monique Wagemakers. L'adaptació del melodrama basat en l'obra 'Le roi s'amuse', de Victor Hugo, va brillar aleshores per una austera i moderna posada en escena marcada per la llum, amb un quadrilàter mòbil i tàctil que s'il·lumina al pas dels personatges. Christopher Maltman (Rigoletto), Olga Peretyatko (Gilda) i Benjamin Bernheim (que debuta al Liceu com a Duc de Màntua) encapçalen el repartiment en aquesta ocasió, i el director musical és Daniele Gallegari.
El 'Rigoletto' de Wagemakers torna al Liceu cinc anys després, amb la mateixa proposta escènica però amb un nou repartiment, del qual destaca el debut al teatre de la Rambla del nou talent francès Benjamin Bernheim. En el paper de Rigoletto s'alternaran Maltman i l'alemany Markus Brück, i en el de Gilda, Peretyatko i la jove russa Aigul Khismatullinia, que tornar al teatre després de guanyar la 56a edició del Concurs de Cant Tenor Viñas, precisament cantant l’ària principal de Rigoletto, 'Caro nome'.
'Rigoletto' és un melodrama en tres actes amb llibret de Francisco Maria Piave adaptat a partir de l’obra de teatre 'Le roi s’amuse', de Victor Hugo. Per la directora d'escena, l'holandesa Monique Wagemakers, aquesta és bàsicament una història sobre els abusos de poder i el mal que poden arribar a fer, tinguin un origen benintencionat o no.
El llibret de l'òpera explica la historia d'un bufó (Rigoletto) que es veu arrossegat cap a la tragèdia. El seu amo, el Duc de Màntua, ignora que Gilda és la seva filla, i la sedueix fent-se passar per un estudiant per després raptar-la, violar-la i tancar-la a unes masmorres. Rigoletto, un pare maltractador i opressiu, aconsegueix alliberar-la, però mogut per la set de venjança trama un pla contra el duc que fatídicament acaba en l'apunyalament de la seva pròpia filla.
El director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, comparava quest dilluns el personatge de Rigoletto amb el popular Jòker. "Ell és un comediant que vol ser acceptat i que concilia això amb el paradís familiar (representat per la seva filla). Però un accident provocat per l'abús de poder del Duc activa l'ànim de venjança. És una condemna cap a la tragèdia".
Els principals intèrprets de la producció han valorat aquest matí la seva participació a l'òpera. Christofer Maltman ha subratllat l'aire de tragèdia que impregna l'argument, i referint-se al destí de Rigoletto, ha apuntat a la idea que a vegades "el camí cap a l'infern està construït de bones intencions". Olga Peretyatko, al seu torn, ha indicat que en les múltiples interpretacions que ha fet del personatge de Gilda sempre ha intentat reforçar la visió que ella "no és només la víctima" sinó algú que pren les seves pròpies decisions.
Un quadrilàter de llums
Peretyatko s'ha referit també a la proposta escenogràfica "moderna" de Wagemakers. "Ho és, és moderna i abstracta, i ho serà els propers cent anys", ha augurat sobre un disseny d'escenografia tecnològic estrenat el 2009.
Allunyant-se dels grans decorats grandiloqüents i cortesans, habituals en aquesta òpera que transcorre a la Itàlia del segle XVI, la directora d’escena juga amb un element clau com és la il·luminació, pensada per Rainier Tweebeeke, i també amb un vestuari monocrom de Sandy Powell.
Gràcies a una articulació en dos nivells, el quadrilàter permet jugar amb l’interior i l’exterior, amb l’ocult i el visible, assolint una síntesi benaurada entre cant i teatre. El terra del quadrilàter és tàctil de manera que els personatges no només marquen un color quan caminen, sinó també deixen una estela de llum darrere seu. Aquest halo lluminós serveix per posar de relleu les tensions que existeixen entre personatges i permet endinsar-se en la seva psicologia.
A favor del passaport covid
En un altre ordre de coses, Garcia de Gomar s'ha mostrat obert a l'eventual extensió del passaport covid per entrar als esdeveniments culturals. "És veritat que quan vas a altres llocs dona un punt de confort", ha manifestat comparant la situació a l'Estat amb el que passa a alguns països europeus. Gomar, que també ha reconegut que "en aquests països" el nivell de vacunació és més baix que aquí, ha recordat que en tot cas la mesura s'aplicarà si el Govern ho decideix així.
