Sensible i versàtil. Així s’ha mostrat el veí de Sant Fruitós, Pedro Da Costa (Campogrande, Brasil, 1997), al programa revelació de TV3, «Eufòria». Quan va començar el seu viatge musical, va decidir dedicar-s’hi en cos i ànima. Aquest electricista de professió feia anys que havia deixat la música de banda i donava el seu somni de ser artista per perdut. Va començar el programa amb molta cautela per por de ser eliminat. Finalment, el seu talent l’ha convertit en un dels concursants menys nominats tot i arribar fins a la penúltima gala.
Al mes de març va dir a aquest diari que ser a la primera gala ja era un premi. Finalment ha quedat quart finalista. Com se sent?
Des del principi jo sempre he pensat que cada divendres era l'últim. Quan veia que no m'expulsaven, cada setmana em sorprenia. Realment no m'esperava poder viure pràcticament totes les gales.
La seva evolució entre la primera a l’última gala és notable. Sent que ha guanyat aptituds amb el programa?
Si, sobretot confiança. He tingut una formació molt intensa en temps rècord que m’ha aportat una seguretat que abans no tenia. He après a estar davant el públic, a tenir contacte amb ell i, sobretot, a ballar, que no ho havia fet mai. He desenvolupat aptituds que no sabia que tenia.
Va sortir del concurs fa sis dies. Com està vivint la seva nova realitat?
Només vaig tenir el dissabte per pair-ho una mica, ja que el diumenge vaig tornar a assajar perquè participaré a la final. No he acabat d’assimilar-ho tot. No només la meva sortida del programa, sinó la dimensió que aquest ha tingut. Ho ha vist moltíssima gent. Ara m’arriben missatges de seguidors que em diuen que esperen que faci música nova, fins i tot. Estic començant a conèixer la magnitud de tot això.
Ara el paren pel carrer. En algun moment va creure que això podia arribar a passar?
No, no m’ho esperava. Que la gent em pari o interactuï amb mi a les xarxes socials em sorprèn molt. El millor d’això és veure que hi ha qui em mira amb uns ulls amb què jo mai m’havia vist. I aquest amor m’omple de forces per continuar la meva trajectòria musical un cop tanqui aquesta etapa. A molts agrada el que faig i això és positiu, ja que com a mínim hi ha qui espera que tiri endavant algun projecte musical. També és cert que això et suposa una pressió addicional, així que treballes a contrarellotge.
Es comunica amb els seus seguidors a les xarxes. Allà, durant les gales, els comentaris negatius que es poden llegir envers vostè són ínfims. L’ha condicionat l’opinió d’aquests usuaris?
Des del programa ens aconsellaven que no els llegíssim. Però per Instagram, per exemple, sempre hi ha qui ens envia missatges amb feedback de la gala. Els comentaris que he rebut per aquesta plataforma són tots afalagadors, però sí que a Twitter n’he vist algun de crític. Tot i els tuits de suport, t’acabes fixant en els pitjors i els interioritzes. Tanmateix, acabes entenent que no pots agradar-li a tothom.
Entre els comentaris que més rebombori han generat hi ha un del Lluís Llach. L’artista va dir que actuacions com la seva «el milloren». Com ho va rebre?
No m’ho creia. Pensava que allò no podia estar passant. Fins i tot vaig arribar a pensar que podia ser un comentari d’algú que s’estigués fent passar per ell. Però em va començar a arribar el missatge per part de molts coneguts i vaig assimilar que allò era real. Aquest comentari m’ha emocionat molt. En Lluís Llach té una trajectòria impressionant i que lloï la meva actuació em fa sentir agraït.
Va tancar el seu pas pel programa amb la cançó «Tudo Bem» d’Stay Homas, que combinava el català i el castellà amb el seu idioma matern, el portuguès. Com ho va viure això?
Cantar en portuguès ha estat un regal, ja que he tocat arrels que feia molt que no tocava. No parlo aquesta llengua durant el meu dia a dia. Per tant, que se’m permetés cantar aquesta cançó va ser un regal.
Amb la seva última actuació va fer passar-s’ho molt bé als 130 veïns que l’estaven donant suport des del Teatre Casal Cultural de Sant Fruitós. Com se sent sabent que es van congregar per donar-li escalf els seus veïns?
No acabo de ser conscient de tot el que ha passat fora del programa. Que em diguin que han tancat el teatre per veure la segona semifinal amb gran part de les entrades exhaurides, m’emociona. Pel meu municipi no he fet molta vida i hi conec molt poca gent. Per això, saber que hi havia 130 persones estaven pendents de mi, em deixa sense paraules. És tot un honor. Tinc moltes ganes de poder parlar amb tota la gent que m’ha fet costat.
Entre les assistents hi havia l’alcaldessa Àdria Mazcuñan, que deia que li agradaria que vostè pogués fer algun concert al municipi. Té alguna cosa en ment?
Quan pugui, em faria molt feliç fer algun concert a Sant Fruitós o, fins i tot, a Manresa. Així podria compartir una nit de música amb la gent del Bages. Tot el meu transcurs pel programa l’he viscut a Barcelona, però aquí és on estic arrelat i vull compartir l’experiència amb la gent de la comarca.
L’Albert Sala, a la semifinal, va titllar-lo de «valent» per explicar que els seus pares van trencar la relació amb vostè quan van conèixer que pertanyia al col·lectiu LGTBI+. Llavors també es va desvincular de l'església. Per què ha volgut obrir-se en canal en aquest sentit?
Ho vaig fer arran de la interpretació de «Falling» de Harry Styles. Quan me la van detallar, l’equip del programa, que ja coneixia la meva història, sabia que aquesta escenografia podria remoure’m sentiments. Llavors vaig pensar que perquè s’entengués el context de la cançó i de la posada en escena havia de fer el públic partícip de la meva història. Per això la vaig explicar. Se centrava en l’església i, un element que per mi ha sigut un tabú durant molts anys. Soc protestant i, per la meva religió, que jo fos homosexual era un fracàs. No n’he parlat durant molts anys, ja que sentia que havia fallat. Si al programa he mostrat obertament la meva experiència és perquè ja ho tinc superat. Amb la meva història, volia enviar forces a tothom que s’hagi pogut sentir identificat. De fet, la nit de l’actuació de «Falling» va ser la que vaig rebre més missatges de persones que m’explicaven les seves històries. El que em va passar a mi és una realitat que encara existeix.
Arran de les seves paraules, ha rebut cap missatge per part de les persones que van trencar la relació amb vostè?
No. Tenia por de la reacció de la meva família quan parlés sobre el tema. Però, al final, cada història té dues versions, la de qui la viu i la dels qui el rodegen. Així i tot, jo sé el que he viscut i aquesta és la meva realitat. Per tant, vingués el que vingués jo estava preparat.
Tenen previstos dos concerts al Palau Sant Jordi. Passa d’un plató a un recinte amb un aforament de 18.000 persones. Sent vertigen?
Encara no he processat que farem aquest concert, però l’altre dia, pensant-hi se’m va posar la pell de gallina. Això no ho pots viure cada dia. Pensar que cantarem al mateix lloc on han actuat Rosalía o Dua Lipa, per exemple, em provoca una sensació indescriptible.
Què en pot avançar?
L’únic que puc dir és que, si jo he donat el màxim de mi a les gales, al Palau Sant Jordi ho faré el doble. Serà una nit que em marcarà la vida i espero que la gent que hi vingui marxi amb un record inoblidable.
Fa uns mesos va dir que si hagués de vaticinar qui guanyaria el programa els seus candidats serien el Triquell, la Nerea i la Laura. A la final, d’aquesta llista, només hi ha el Triquell, que s’enfrontarà a la Núria i la Mariona. Es reafirma i el veu com a guanyador?
La final està molt renyida. Que la Mariona postula com a guanyadora del programa per la seva popularitat és bastant obvi. Però els altres dos candidats són molt forts. Els estimo molt, que consti, però si m’he de mullar, em reafirmo. Si em decanto pel Triquell és perquè ha fet unes actuacions espectaculars i és molt camaleònic, que és l’objectiu del programa. Tanmateix, els tres s’ho mereixen molt.
I ara que ja ha acabat el seu pas pel programa, què farà?
Ara surto de la bombolla i torno a la realitat. Si la vida m’ho permet, m’agradaria formar-me en música, donat que no ho havia fet fins ara. Així, penso que podré produir amb més propietat. Si he d'implicar-me en el disc i compondre les meves cançons, vull fer-ho amb coneixement. Però de moment no tinc cap projecte plantejat, ja que no he tingut temps.
