Alfred Bosch, Toni Cruanyes, Maite Salord i Antoni Vives, finalistes del XXIIIè Premi Joaquim Amat-Piniella

El XXIIIè Premi Joaquim Amat-Piniella ja té finalistes. Les obres seleccionades pel jurat en aquesta vint-i-tresena edició són El temple dels pobres, d’Alfred Bosch; La Vall de la Llum, de Toni Cruanyes; El país de l’altra riba, de Maite Salord; i Lliçó d’arquitectura, d’Antoni Vives. La presentació de les obres es farà el 18 de gener de 2023, i l’acte de lliurament tindrà lloc el 22 de febrer, en el marc de la Festa de la Llum.

Les quatre obres finalistes optaran al guardó, que convoquen conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa. El Premi està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i té una dotació econòmica de 2.000 euros per al guanyador.

La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 22 de febrer de 2023, a les 19 h. Un mes abans, el 18 de gener, es farà la presentació de les obres finalistes en el marc d’una tertúlia amb els autors, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.

Les quatre obres finalistes de l’Amat-Piniella 2023

 1- El temple dels pobres, d’Alfred Bosch (Columna)

El Jaume i la Lola són fills de treballadors de la Sagrada Família. Quan s’inauguren les escoles dins del recinte, formen part de la primera fornada de nens educats en aquella institució de pedagogia moderna, sempre a l’ombra del temple i amb el privilegi de conviure amb el gran Antoni Gaudí. Els nens van creixent i viuen amors, amistats i enemistats que s’aniran solapant amb la construcció del temple i amb l’evolució històrica del país.

Una novel·la emocionant que relata unes vides lligades a un dels monuments més importants de Catalunya i a unes circumstàncies històriques convulses.

2- La Vall de la Llum, de Toni Cruanyes (Destino)

En aquest llibre, Toni Cruanyes recorda la vida del seu avi, que és la història d’un temps i un país. Un homenatge a una generació d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens. Una vida que abraça bona part del segle XX.

Cruanyes s’allunya, en aquesta obra narrada per ell mateix, de la seva faceta més periodística per oferir-nos un retrat íntim, lúcid i precís. La Vall de la Llum, un poble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a través de les vivències amb què una família pagesa s’obre pas en un món que es transforma molt de pressa. Un relat verídic però escrit com una novel·la, amb un alt contingut dramàtic i evocador.

3-  El país de l’altra riba, de Maite Salord (Proa)

Un avió alemany que ve de bombardejar la costa nord d’Àfrica cau a l’Illa de l’Aire, al sud-est de Menorca. Alhora, a la ciutat d’Alger, l’Alfred Gold i el seu net Daniel, jueus que han travessat França fugint dels nazis, obren una sastreria. La visita d’un elegant colon francès, Michel Bisset, que regenta el restaurant més luxós de la capital algeriana, el Cafè de París, els obre una esperança.

Al restaurant, el jove Daniel Gold coneix l’Omar, un excombatent de les tropes franceses, i la Isabel, una noia provinent de Fort de l’Eau, població de la badia d’Alger fundada i habitada per menorquins. Cinquanta anys més tard, als carrers de Barcelona, la Marta i la Hanna, inicien una relació amorosa en què pesen els secrets i la memòria familiar de l’una i de l’altra. L’encreuament de les dues històries confegeix un tapís que mostra, entre violents episodis col·lectius, unes vides que s’aferren a l’amor i a la solidaritat.

4- Lliçó d’arquitectura, d’Antoni Vives (Ensiola)

Georg von Schnitzler va idear i va pagar el pavelló alemany de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, conegut com a pavelló Mies van der Rohe. Von Schnitzler era el màxim dirigent del conglomerat químic IG Farben. La seva empresa produí el gas Zyklon B, el gas d’Auswitzch, el seu camp, on assassinaren més d’un milió de persones. A més de gasejar persones, Schnitzler comprava jueus i altres presoners a preu de saldo a les SS i els feia treballar fins a la mort en règim d’esclavatge. Els presoners, esclaus, duraven quinze dies. Era més barat comprar-los i matar-los de gana i de fred mentre produïen que no pas gastar per alimentar-los.

Von Schnitzler i la seva muller, Lilly, van esdevenir pilars de la cultura alemanya dels anys trenta fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Antoni Vives ens convida a un sopar amb el matrimoni Schnitzler que situa Barcelona a l’origen de la tragèdia nazi.

El jurat d’enguany

El jurat que decidirà quina de les obres és la guanyadora està format per: els escriptors Llorenç Capdevila, Jordi Estrada, l'escriptor i periodista Genís Sinca, el redactor de Regió7 Toni Mata i Riu, la periodista i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès Anna Vilajosana i la bibliotecària del Casino Montserrat Caus.

Requisits de les obres finalistes

Les obres que participen en el Premi Amat Piniella han de ser novel·les, llibres de memòries o dietaris, han de ser originalment escrites en llengua catalana, s’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2021 i el 31 d’agost del 2022 (ambdós inclosos), i han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.

Procés de selecció

Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages-Moianès, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant les finalistes.