Dos céntimos de esperanza

Sinopsi:

Autèntic document humà els personatges del qual, extrets de la mateixa realitat, són estudiats fins al mínim detall, amb veritables subtileses de matís psicològic. El relat, tot i estar immers en el dramatisme que comporten alguns aspectes de la vida, no perd en cap instant ni l'alegria ni l'optimisme, i deixa pas franc a l'esperança. Aquest clima va fer que molts consideressin Castellani el millor director de l'anomenat neorealisme rosa. El film va guanyar el Gran Premi del Festival de Cannes ex aequo amb l'Othello d'Orson Welles.