Mendoza: «'El rey recibe' no són unes memòries disfressades, sinó una novel·la»

El protagonista del llibre és un periodista, Rufo Batalla, i a l'inici de la història ha de cobrir la boda d'un príncep a l'exili. És el primer capítol que marcarà al periodista que viurà molts dels esdeveniments que van marcar al món i a l'estat espanyol en concret de finals dels 60 fins mitjans dels 70 com per exemple el cas Watergate, els últims anys de Franco al poder, la mort de Carrero Blanco..., però també altres temes com el feminisme, l'homosexualitat, el moviment hippy o la igualtat racial.

Mendoza ha assegurat que el personatge principal no és un alter ego. 'El rey recibe' "no són unes memòries disfressades, sinó una novel·la", que parteixen, ha afegit, de la mateixa idea del que haurien pogut donar pas a unes memòries. Segons l'escriptor, per raons d'edat i de trajectòria literària, va pensar que hauria de fer una cosa diferent del què portava fent i canviar el registre.

L'autor va impregnar el protagonista amb una actitud de curiositat: "Ell vol tenir una actitud moralment correcte però no sap quina és aquesta actitud i com que són als anys 60 i 70, està embadalit amb el marxisme". L'ha definit com un home passiu però també actiu, capaç de reflexionar i canviar les seves opinions. "És un personatge passiu que viu en un món passiu i ha nascut en una societat marcada per la passivitat".

Ha indicat que creia que ha d'anar deixant constància. "Els que ens dediquem a la narració hem de deixar constància del que hem viscut", ja que si no ho expliquen ells, ha apuntat, ningú ho farà. "Els historiadors explicaran què va passar, però com ho van viure les persones al seu moment només ho explicaran els testimonis presencials". En aquest context, se li va ocórrer escriure la novel·la d'un personatge que passés per contexts que a Mendoza li van semblar importants en la seva història personal.

Mendoza volia que el llibre arribés a un moment històric senyalat com la mort de Franco, però ho va deixar en el moment de la mort de Carrero Blanco i què va significar. Ha dit que a la novel·la ha falsejat algunes dates i que ha comprimit molt. Tot el que passa a Nova York, per exemple ha explicat, ell ho va viure en uns quants anys i a la novel·la ho ha comprimit en menys d'un.

Segona part

L'escriptor barceloní ja està treballant en la segona novel·la i, de moment, ha apuntat, ha decidit començar-la com si es pogués enganxar físicament a la primera part. Tot i això, és conscient que és un altre llibre i posarà en situació el personatge perquè és "possible que algú llegeixi el segons però no el primer". Va trigar molt en escriure-la i té intenció de no deixar passar massa temps per publicar la següent. "A una edat un ha d'anar despresa perquè no tens 20 anys per endavant".

No ha decidit fins a quina època arribarà el darrer dels tres llibres. La idea inicial és que arribi a l'any 2000 i li estranyaria que arribés al moment actual. "No és que no ho vulgui tractar", ha declarat. "Han de passar uns 25 anys perquè una cosa sigui objecte de novel·la", ha recalcat, "sinó no sé perquè no funciona".

La censura

Mendoza ha apuntat que aquella societat espanyola "era com era i hi havia coses que eren molt nocives i coses que ara semblen terribles i en aquella època tothom de quina manera es podia sortejar. La censura era tremendament nociva".

Preguntat per crítiques que hi ha en l'actualitat a la censura, ha assenyalat que no es pot comparar a la que va tenir lloc a finals dels 60 i 70. "Amb Fraga la censura es va obrir una mica", ha indicat. En aquest sentit, ha considerat que "la censura era prèvia, un abans d'escriure havia de pensar si ho hauria de fer o no. Crec que ara molt poca gent pensa que el censuraran, tothom escriu el que li dona la gana, però a tot arreu el poder intenta que no li toquin els nassos, però sempre a posteriori".