Quin gran desengany. Una esperava que Risto Mejide es mengés a mossegades, sense patates, ni tomàquet, ni maonesa, ni amanida, als seus invitats. I no ha sigut així 'Viajando con Chester'. No és una marca això de 'Chester'. És un sofà, el clàssic sofà anglès que parla d'elegància, distinció i riquesa. Ideal per petards com Risto Mejide. Ja ho he dit. Petard, que ets un petard, Risto. Una creia que et menjaries a dentades al cervatell José Luis Rodríguez Zapatero en el teu primer programa, i resulta que l'hi fas unes preguntes de primer de nen dolent que ha de demostrar que és un nen dolent, entremaliat, el més atrevit de l'aula, el més xuleta i el que no té por a res ni a ningú. I a més els hi fas com nerviós, i donant a entendre que són atrevides, impertinents, i que a tu un tipus, el que sigui, encara que sigui un expresident de govern, no t'apartarà ni un àpex de la teva missió, del dolentot del barri.
Has tornat a cagar-la, xuleta. Estàs millor que en aquella gran decepció que va ser G20 però estàs pitjor que Jordi Évole.
De veritat creies que tu i Cuatro, la teva cap, que podríeu fer-l'hi pupa a 'Salvados'? El que és dolent de persones com tu, estimat Risto, és que fabriques un personatge que després es tornat contra tu perquè, o segueixes amb la tracta, o a ningú l'hi interessa com siguis de veritat, sobretot i jugues a anar a pit descobert i resulta que t'amagues, un altre cop, en les teves ulleres de nen espantat. Aquestes ulleres et delaten. Representen just el contrari del que vols ser. Ningú et creu. Jo no et crec. Una sempre t'ha vist impostat, histriònic, maleducat, sense matisos, donant vida a un personatge sobrat, amo del qual, el veritable Mejide, alimenta la pantalla amb un cost d'esforç excessiu. Però tu creies que 'Viajando con Chester' et redimiria de tu mateix, i per això Paolo Vasile, que també confia en tu, et comprà un sofà (cada setmana, un parell d'ells, com els teus invitats, a parells, el qual demostra que ets incapaç de tenir una hora de televisió amb només un invitat, el que demostra la teva pròpia desconfiança), et va fer una llista d'invitats i et va assentar junt a ells, perquè aquest país veiés com n'ets d'atrevit, impertinent, i dolentot.
Estimat, tot el món sap que no ets periodista, però és que tampoc ets un gran conversador. Saps què passa? Que crec que tens un guió, unes preguntetes més o menys apreses, que vas deixant-les anar, i que et vas quedant sense combustible conforme es van esgotant, perquè no escoltes, no tens ni idea del que diu el teu convidat, tu estàs pendent de no baixar la guàrdia, de que tots vegin que tens collons per dir-l'hi al Zapatero que ens va decepcionar, què valent. Una coseta, saps el que és escoltar, saps el que és repreguntar, saps el que és ser mordaç però no fanfarró, saps el que és ser amable però inflexible amb l'objectiu de que parli del que no vol parlar? Aprèn dels grans, i després fes una entrevista on tu no siguis el prota, guapo.
