Hope, l'amor quan la vida s'escola

Què passa amb l'amor quan a una dona de mitjana edat li pronostiquen tres mesos de vida? Anja (43) i Tomas (59) viuen en família al costat dels seus fills biològics i fillastres, però durant anys, la parella s'ha distanciat. Quan Anja rep el diagnòstic de càncer cerebral terminal el dia abans de Nadal, la seva vida es trenca. Però aturar-se i analitzar la seva relació de parella els serveix per redescobrir el seu amor i agafar-se a l'última taula de salvació que els ofereix la medicina. És l'argument de Hope, el segon llargmetratge de la directora i guionista noruega Maria Sødahl, que torna a la pantalla gran amb una celebrada història d'amor basada en la seva pròpia història personal que interpreten Andrea Bræin Hovig i Stellan Skarsgård (Rompiendo las olas, Melancolía, Chernobyl)

Hope representarà a Noruega en la cursa per una nominació als Oscars a la millor pel·lícula internacional. El film es va presentar i estrenar el 2019 al festival de Toronto i, posteriorment, a la secció Panorama de la Berlinale, on va rebre l'aplaudiment unànime de la premsa internacional i va obtenir el premi Europa Cinemas Label. Hovig i Sødahl van estar nominades per Hope en la darrera edició dels Premis del Cine Europeu.

Skarsgard, que compleix 70 anys al juny d'aquest any, roda ara mateix a Londres Andor la preqüela de Roge One. L'actor fa 30 anys que coneix la directora i el seu marit, Hans Petter Moland, amb el qual ha treballat en sis pel·lícules: «som amics i estava familiarizat amb el que havia passat. Quan la Maria em va trucar i em va dir el que volia fer em va semblar una idea meravellosa tot i que vaig pensar que no feien falta més pel·lícules sobre el càncer. A més, era molt personal però em va enviar un parell de pàgines i vaig veure que hi havia humor i que, sobretot, era molt humana i una gran història d'amor». Per a Skarsgard el seu personatge és «com jo i com el marit de Maria, i com moltes dones i homes amb feines interessants que acabem fent-les passar al davant de la nostra vida i de les nostres relacions. Fer funcionar una família de sis fills i les carreres dels pares és genial però arriba un noment en què hem de mirar al nostre voltant amb uns altres ulls. I sense la malaltia, aquesta parella no s'hagués mirat d'una altra manera».