10 de abril de 2019
10.04.2019

«La filosofia sempre mira cap al present, si no, és una cosa tediosa»

09.04.2019 | 23:29

Es van conèixer el 1988 quan eren professors interins a l'institut Joan Brudieu de la Seu d'Urgell i tres dècades després continuen intercanviant idees. Lluís Cerarols (Calders, 1957) i Manel Codina (Vic, 1961) han escrit Camí del mar a quatre mans, un llibre de filosofia que ocupa un espai entre «els volums erudits i els manuals que no toquen els temes amb profunditat».


El mercat ofereix títols de l'estil «la filosofia explicada a...». El seu és diferent?

L.C.: Ens vam adonar que no hi havia llibres per a les persones que no necessàriament estan iniciades en la filosofia però tenen interès en la cultura i el coneixement. El tipus de llibre que, com a professors, voldríem trobar per als nostres alumnes. O per als nostres amics.

Una dona de 35 anys pateix un trasbals i conversa amb un interlocutor mentre passegen. Darrerament sembla que es reivindica el fet de caminar.

M.C.: De tant en tant necessitem parar, fer les coses lentament. Caminar és una manera de filosofar.

El llibre s'estructura en vuit capítols. I una idea recurrent és l'animalitat de l'ésser humà. És un concepte poc habitual quan es parla de filosofia?

L.C.: Des de Darwin ja se sap d'on venim, però no en som prou conscients. Hi ha un desconeixement de la nostra rèmora animal.

M.C.: Ens considerem per sobre d'ells, però som molt més animals que no ens creiem.

Hi ha una certa dislocació entre la nostra naturalesa i allò que imaginem que som?

L.C.: L'animalitat la trobem en la vida diària.

M.C.: Amb el llibre volem provocar trencaments, incentivar reflexions que ens puguin xocar.

Entre els autors hi va haver discrepàncies alhora de tractar temes com la mort, la transcendència, l'ètica...?

M.C.: El Lluís ve més de la tradició de la metafísica, la filosofia alemanya, francesa, continental; jo soc més de la filosofia de la ciència, del llenguatge, d'herència anglosaxona. Tenim les nostres diferències, però del diàleg n'hem fet síntesi.

Fa vint anys haurien fet el mateix llibre?

L.C.: Les grans qüestions sempre hi són, i de presses i poc temps per raonar sempre n'hi ha hagut.

M.C.: La filosofia sempre mira al present, si no, és una cosa tediosa.

Tracten el tema del reconeixement. Avui en dia, amb les xarxes, sembla que tothom el busca.

M.C.: Hegel ja en parlava, de l'ànsia de reconeixement.

L.C.: La filosofia toca temes que afecten tothom. Els adolescents vibren amb la filosofia perquè parla de coses que els interessen.

Què n'opinen, de «Merlí»?

M.C.: Mal no n'ha fet. Però no perdem de vista que és una sèrie.

L.C.: La veritat és que ha fet augmentar l'interès per la filosofia.

Què aporta la filosofia?

L.C.: No dona respostes, però et fa veure que els problemes no són nous, i et proporciona serenitat.

M.C.: És com quan tens una crisi personal: et planteges coses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades