«Sort que ens ha agafat el confinament en aquesta època en què la tecnologia ens permet comunicar-nos», reflexiona Mar Pavón: «t'imagines com seria si ens hagués tocat passar-ho fa quaranta anys?». La prolífica autora manresana, establerta des de fa molts anys a Sant Joan de Vilatorrada, sempre prefereix veure l'ampolla mig plena i valora «la companyia que ens està fent aquests dies la cultura». En un moment de reflexió a nivell personal, reconeix que l'aturada també té la seva part positiva perquè «ens convenia fer un reset a tots plegats».

Al mal temps, bona cara: enguany no podrà asseure's a firmar exemplars per Sant Jordi, però la satisfà que «la llibreria El Racó de les Paraules, de Sant Joan, et porta els llibres a casa si els fas la comanda». No només els seus, és clar, però segur que els dos àlbums il·lustrats per al públic infantil que ha publicat recentment tindran una bona acollida, com de costum.

El primer té un títol suggeridor i provocador: Una mare com una bruixa (Edebé). «M'adreço a infants d'entre 3 i 6 anys, està escrit en vers i s'ha fet una edició amb tapa dura. Es tracta d'un conte molt divertit que explica com els nens, encara que s'estimen la mare, a vegades la veuen com una bruixa perquè els mana que es facin el llit, que mengin verdura... i els diuen que són unes pesades. És una història una mica gam-

berra, il·lustrada per la Marta Mayo».

A Coses de grans (Tramuntana), que es publica també en castellà, com el títol anterior, il·lustrat per Susana Rosique, Pavón expressa «la contradicció en què caiem a vegades els adults quan diem als nens 'oh, que gran t'estàs fent' i, alhora, no els deixem anar a comprar el pa, dutxar-se o baixar les escombraries sols per por. Això entorpeix el creixement emocional de les criatures». El conte és per a nens i nenes d'entre 4 i 9 anys.

L'autora reconeix que aquests dies està escrivint poc però llegeix molta literatura infantil. I compleix els encàrrecs que li arriben «per fer vídeos, penjar fotografies i altres activitats que ens permeten als autors treure el cap, dir que hi som i aportar esperança». Si les previsions de la Cambra del Llibre es compleixen, el 23 de juliol se celebrarà la diada del llibre. «És una data estranya, ja es veurà, tot és molt incert», opina.

Pavón dedica estones a «apuntar idees per a propers llibres, veure la tele, relaxar-me... Miro de fugir de l'estrès». Al seu parer, «el planeta ha fet una pausa i ens convida a nosaltres a afegir-nos-hi. Més enllà de la tragèdia, ens calia aturar-nos i reflexionar sobre preferències absurdes que tenim com el consumisme i l'exposició desmesurada de les nostres vides a les pantalles».