Un taxista es queixa amargament davant d'un client de la competència que suposa Uber, companyia que, utilitzant una aplicació mòbil (app) per posar en contacte conductors de vehicles particulars i viatgers, està canviant els hàbits del transport personal a mig món. El client, Pablo Rodríguez, enginyer i director de Recerca de Telefónica, diu per a si mateix: «el menor dels seus problemes serà Uber d'aquí a pocs anys». Rodríguez pensa en els avenços de la «conducció autònoma», una tecnologia en la qual ja hi ha les grans marques automobilístiques.

El tomb en el sector del transport que suposaran els cotxes sense conductor és només una mostra de les transformacions revolucionàries que la nova era de les màquines, la de la digitalització i la intel·ligència artificial, provocarà en els propers anys, amb efectes de gran abast sobre l'ocupació, en les relacions laborals i en l'Estat del Benestar, augura Florentino Felgueroso, investigador de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). «En cada procés de canvi tecnològic dels últims dos-cents anys s'ha tendit a substituir el treballador. Ara s'ha estimat que més de la meitat de les ocupacions estan amenaçades per la nova era digital; a canvi, sorgiran altres llocs de treball i oportunitats, i el que hem de plantejar-nos com a societat és si serem capaços d'aprofitar-les», reflexiona aquest expert.

l'amenaça

Felgueroso, economista laboral, al·ludeix a les alarmes que als Estats Units i també a Europa han saltat sobre l'impacte que el progrés tecnològic (combinat amb la globalització que ha impulsat) té i tindrà en els mercats laborals a mitjà i a llarg termini. Un corrent d'intel·lectuals (qualificat com a «maximalista», per contraposició als «minimalistes» que tot just presagien canvis) considera que el món avança cap a mutacions «dramàtiques» en l'ocupació. Dos autors pertanyents a aquesta línia de pensament (Carl Frey i Michael Osborne, de la Universitat d'Oxford) signen una de les primeres temptatives de calcular quants i quins tipus de treballs són més vulnerables a la digitalització i a la «computerització». Han estimat que el 47% de les ocupacions dels nord-americans estaran «amenaçades» en deu o vint anys.

Utilitzant la mateixa metodologia, l'economista britànic Jeremy Bowles, del think tank europeu Bruegel, ha elaborat les taxes de risc dels països europeus. Segons el mapa resultant, que es reprodueix al costat d'aquestes línies, el problema a la UE és encara més inquietant, particularment en els estats del Sud. A Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia la proporció d'ocupacions vulnerables, on les persones poden ser susceptibles de ser substituïdes per aplicacions informàtiques o robots, supera la meitat.

«Hi ha hagut una primera onada digital que va afectar sobretot treballs rutinaris que requerien una qualificació mitjana; amb la segona onada, en la qual intervé d'una manera important la intel·ligència artificial, la robotització, es produirà un salt que podria afectar també els llocs més qualificats», exposa Florentino Felgueroso.

Els desenvolupaments informàtics de les dues últimes dècades van incidir principalment en els treballs d'oficina («on abans hi havia quatre comptables o administratius, ara n'hi ha un i un programari», afegeix Felgueroso). L'informe Frey-Osborne sobre Estats Units augura per al futur l'extinció altament probable de treballs com els d'operador de telemàrqueting, xofer, diferents tipus de professionals de la indústria, oficinistes i, fins i tot, els cuiners.

Els oficis o professions menys exposats són els lligats a la supervisió de treballs tècnics, els científics, certes especialitats mèdiques o els que requereixen més «intel·ligència social» i capacitat de persuasió (venda, atenció al públic, terapeutes...).

Un altre estudi elaborat per al Fòrum Econòmic de Davos va calcular que en el termini de cinc anys es perdran cinc milions de llocs de treball a escala mundial per efecte de la Quarta Revolució Industrial, una xifra resultant de la destrucció de més de set milions de llocs (la majoria professionals administratius i altres d'oficina i ocupacions en la producció manufacturera) i de la creació d'una mica més de dos milions de llocs de treball (principalment en les àrees de finances, gestió, informàtica, enginyeria, arquitectura i vendes).

el treball del futur

Com serà aquesta ocupació en les pròximes dècades? «Més que de llocs concrets, que no podem saber com seran, s'està parlant de les habilitats i competències que més es valoren», explica Florentino Felgueroso. «Molts llocs de treball requeriran saber solucionar problemes complexos, com els de la màquina», postil·la aquest economista. L'informe per a Davos albira que en l'horitzó del 2020 guanyaran substància per a les empreses capacitats com el «pensament crític» (capacitat analítica i de reflexió) i la creativitat.

Són habilitats que, critica un sector d'experts, no s'adquireixen fàcilment a l'escola i a les universitats, i encara menys en el sistema educatiu espanyol. Felgueroso apunta cap als països nòrdics: «Dinamarca o Suècia ens porten molt avantatge; van fer la seva revolució educativa i la seva gent aconsegueix per això, adoptar les noves tecnologies molt més ràpid que nosaltres».

Adaptar-se a la revolució laboral que s'acosta requereix repensar l'educació i la formació contínua dels treballadors. El desafiament és per als joves, però també per als adults que estan en el mercat laboral, sigui treballant o en la desocupació. L'economista Florentino Felgueroso ho veu així: «hem de mirar les coses amb perspectiva, detectar quines seran les habilitats i competències necessàries en el món del futur i intentar que els nens, els joves i tots en general les anem adquirint».

desigualtat i marc

laboral

Les transformacions que ja s'han produït associades al canvi tecnològic expliquen en part l'avenç de les desigualtats de renda dins dels països, vinculades en general amb la globalització econòmica. Les ocupacions de qualificació intermèdia (administratius, treballadors de la indústria i de la construcció) descendeixen al mateix temps que augmenta el pes de les més qualificades (tècnics, científics o de gestió) en un extrem i, al contrari, creixen també els llocs de treball que requereixen menys formació (peons, serveis de neteja...).

«Podríem estar encaminats cap a un mercat de treball polaritzat, amb llocs de treball altament qualificats, estables i ben remunerats d'una banda, i llocs inestables, mal pagats i poc qualificats, d'altra banda», escriu Jeremy Bowles. Florentino Felgueroso introdueix una altra qüestió que afecta la qualitat i la protecció de l'ocupació: la digitalització va pel camí de revolucionar així mateix les relacions laborals.

Estats Units és el mirall on es reflecteix el que pot ocórrer en el mercat laboral a Europa en els propers anys. Fenòmens com l'anomenada uberització de l'economia (aparició de més plataformes que apliquen a altres serveis i treballs el model de negoci d'Uber per al transport personal) i la creixent tendència de les empreses a «contractar segons demanda» (per a una tasca concreta d'unes hores, fenomen afavorit per les aplicacions mòbils que posen en contacte l'ocupador i els candidats sense intermediaris) estan estimulant la proliferació d'un tipus de treballador autònom (freelance, en l'argot anglosaxó) que realitza tasques curtes i esporàdiques per a empreses que substitueixen així treball assalariat tradicional per una modalitat més barata per a la companyia i insegura i desprotegida per a l'empleat. En la línia del que, el maig del 2016, va dir el president de la patronal espanyola CEOE, Juan Rosell: «l'ocupació fixa i segura és una cosa del segle XIX, en el futur caldrà guanyar-se la feina cada dia».