El jutge del cas Rato, Antonio Serrano-Arnal, ha arxivat de forma provisional la investigació per suposat blanqueig, suborn i malversació de fons públics contra l'exministre en estimar que la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) va basar la seva denúncia en «sospites sense suport». En el seu acte, el magistrat s'oposa a continuar les indagacions instades per la UCO, que en el seu últim atestat va alertar que empreses privatitzades en l'època de Rato com a ministre (1996-2004) van pagar gairebé 83 milions per campanyes de publicitat en mitjans, a través de societats presumptament vinculades a la seva família.

L'Institut Armat posava el focus sobre COR Comunicació, societat que més fons hauria rebut de les empreses privatitzades, 67,6 milions, principalment d'Endesa (61.880.000), Paradores (2,20 milions) i Repsol (1,13 milions ).

Sobre el suposat suborn, diu el jutge que «no hi ha indicis més enllà de la sospita» que Rato tingués l'«exclusiva potestat» de nomenar persones afins a ell al capdavant de les empreses privatitzades ja que, en molts casos, «estaven subjectes a una aprovació col·legiada, examinada i raonada» tant en les companyies com en el Consell de Ministres. Posa d'exemple l'elecció al capdavant de Repsol d'Alfonso Cortina, en la qual va intervenir el llavors president del Govern, José María Aznar, el nomenament de Rodolfo Martín Villa per dirigir Endesa, que, segons un testimoni, hauria estat designat per Indústria. En aquest sentit, l'instructor considera que l'atestat de la UCO va validar una «coincidència amb diferents lectures» sense que «vagin més enllà d'una simple hipòtesi sense suport fàctic», ja que, segons ell, es tracta «de sospites, suposicions i conclusions que no van més enllà d'oferir una perspectiva global».