La discriminació de la dona no és un intangible. És tan tangible que fins i tot té una traducció en la salut i es pot mesurar. Aquest va ser el nucli de la intervenció de Carlota Riera, degana de la facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-Universitat Central de Catalunya, que va obrir les ponències de la jornada d'ahir.

Riera, que es va proclamar optimista per naturalesa, va començar declarant-se una persona amb molta sort per haver nascut a Catalunya, un país ideal, i en una família que li ha donat escalf i educació. Tot això, va dir, «m'ho he trobat; no tot depèn del que fem, sinó que importen molt les cartes que ens han donat». I en aquest punt, va remarcar, «els homes reben un trumfo afegit que les dones no tenim». Va utilitzar el símil d'una cursa en la qual tots els humans ens poséssim alhora a la sortida i, tot seguit, es posés un pas al davant als homes, un altre als blancs caucàsics, un altre als que viuen en una família estructurada, un altre als que tenen pare i mare universitaris... i així fins que el punt de sortida d'uns i altres seria molt diferent.

En el terreny de la salut, va dir, aquestes diferències es concreten en el fet que néixer en un país o en un barri determinat suposa que es tindrà més tendència a beure més alcohol, a menjar aliments de menys qualitat, a fumar més o a fer menys esport. «Per això diem que, pel que fa a la salut, més important que el codi genètic és el codi postal». I pel que fa a les dones, hi ha diferències fisiològiques que importen però, sobretot, una distància social que fa que elles visquin més anys que ells, però amb menys qualitat de vida. Això es deu al fet que el patró social atorga als homes vides i feines de més risc, mentre que les dones són situades en papers que fan que tinguin menys autoestima, que hagin de suportar càrregues familiars que fan que la feina sigui més contínua i tinguin menys qualitat de son; per reblar el clau, la indústria farmacèutica atén més prioritàriament les malalties típiques dels homes que les de les dones. «Si els homes tinguessin problemes de sòl pelvià, el problema faria anys que estaria resolt i a cada poble el sòl pelvià tindria un monument», va ironitzar Riera.

L'educació i la tecnologia, va dir, poden ser antídots contra aquesta situació formant professionals humans, crítics, innovadors i tecnològics.